Als anys 20, el que estava en voga era assistir a fastuoses festes ia estrenes de Broadway per alternar-se amb la flor i nata de la societat novaiorquesa. En aquest món va sorgir un cercle literari de crítics, humoristes i escriptors que pretenien reflectir amb enginy i ironia l'estupidesa de la cultura popular. Dins aquest cercle brillava l'escriptora Dorothy Parker, una dona avançada al seu temps, però que tenia problemes amb l'alcohol i la vida sentimental del qual era un desastre.

En una entrevista a fons, la Isabella, una estrella de Hollywood, explica com va començar la seva carrera. Ella confessa d'entrada que li agraden els finals feliços, la fantasia i la màgia. La història que explica té unes bones dosis d'aquests elements, i no sabem si acabar-nos de creure que va ser descoberta per un director de teatre que la va conèixer quan va demanar una prostituta de luxe en un hotel, que l'home li va donar un munt de diners perquè abandonés aquell ofici, que el primer paper que va aconseguir va ser justament el d'una prostituta, i que l'havia d'interpretar al costat de la dona del director que li havia canviat la vida. Tot plegat, un bon embolic.