El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
El FBI cerca a un assassí en sèrie, dit Buffalo Bill, que mata a les seves víctimes, totes elles adolescents, després de preparar-les minuciosament i arrencar-los la pell. Per poder atrapar-lo contacten amb Clarice Starling, una brillant llicenciada universitària, experta en conductes psicòpates, que aspira a formar part del FBI. Seguint les instruccions del seu cap, Jack Crawford, Clarice visita la presó d'alta seguretat on el govern manté tancat a Hanibal Lecter, antic psicoanalista i assassí, dotat d'una intel·ligència superior a la normal. La seva missió serà intentar treure-li informació sobre els patrons de conducta de "Buffalo Bill".
En un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, un grup d'alumnes descobrirà la poesia, el significat de Carpe Diem -aprofitar el moment- i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments pel mig de mètodes poc convencionals.
Viena, principis del segle XIX. En plena decadència i assetjat pel penediment, l'antic compositor imperial Antonio Salieri es culpa a si mateix de la mort de Mozart i intenta suïcidar-se. Internat en un manicomi, rep la visita d'un capellà que li proposa la confessió per confortar la seva ànima. Llavors repassa la seva vida i la tortuosa relació amb Mozart, des d'una admiració que barreja amb reprovació moral i odi. Salieri, que basa el seu èxit en la disciplina i el sacrifici, contempla impotent com Mozart crea obres d'una bellesa que mai no podrà assolir. Enfurismat per la pèrdua de protagonisme, farà mans i mànigues per enfonsar la carrera d'en Mozart.
William Wallace és un rebel escocès que lidera una revolta contra el cruel rei anglès Edward Longshanks, que desitja heretar la corona d'Escòcia. Quan era un nen, el pare i el germà de William Wallace, juntament amb molts altres, van perdre la vida intentant alliberar Escòcia. Quan ja és un home, i perd la seva núvia, Wallace comença la llarga lluita per fer Escòcia lliure d'una vegada per totes, amb l'ajut de Robert Bruce.
El 1987, a Minnesota, Jerry, un venedor de cotxes, té greus dificultats econòmiques. Necessita tan desesperadament els diners que encarrega a dos sicaris que segrestin la seva dona. Jerry pretén cobrar el rescat a l'acabalat pare d'ella, i després pagar els raptors i saldar els deutes amb la resta de diners. Però el pla es complica quan els sicaris maten un policia i dos transeünts.
Un crític teatral que acaba de casar-se decideix visitar les seves ancianes tietes abans de marxar de lluna de mel. Durant la visita descobrireu que les encantadores velletes tenen una manera molt peculiar de practicar la caritat.
A Slevin la vida no li va bé. Han declarat la seva casa en ruïna i ha enxampat la seva xicota al llit amb un altre. Desesperat, marxa de Los Angeles i se'n va a Nova York una temporada, a casa d'un amic. Allà arribarà el seu veritable malson, ja que es veurà involucrat en el món de la màfia.
Danny Ocean és un carismàtic lladre que, tan sols 24 hores després de complir una llarga condemna a la presó, ja està planejant el proper delicte. El seu objectiu: realitzar l'atracament més gran de casinos de la història. Per això formarà un equip d'onze homes, cadascun el millor al seu camp. Tot i això sorgirà un problema inesperat: l'amo dels locals, Terry Benedic, està sortint amb Tess, la seva ex-dona.
En Sam és assassinat en presència de la seva xicota, la Molly, en un atracament a la sortida del teatre. En el moment de la mort, la seva ànima se separa del cos i, convertit en un ésser incorpori, vaga pel món sense que els vius se n'assabentin amb la finalitat de protegir la Molly d'un perill imminent que encara ignora. Com que les circumstàncies de la seva mort tampoc no són gaire clares, amb l'ajut de l'Oda Mae, una mèdium estafadora que desconeix les pròpies aptituds, provarà de descobrir la veritat.
L'estat emocional del Dr. Powell està sent desafiat per un dels seus pacients al pavelló de psiquiatria; Prot, qui reclama ser d'un altre planeta, ha anunciat la seva partida de la terra, i la resta dels pacients s'apunten també per anar amb ell. Aquesta situació deixa al Dr. Powell preguntant-se sobre les seves pròpies habilitats per distingir la realitat de la fantasia.
Will Dormer, un veterà detectiu de Los Angeles, viatja a un petit poble d'Alaska amb el seu company Hap per investigar l'assassinat d'una noia de 17 anys. A Los Angeles queda pendent un obscur assumpte que els incumbeix a tots dos. Un cop a Alaska, entren en contacte amb el principal sospitós, Walter Finch, un novel·lista ermità.
Sarah Morton és una escriptora anglesa de novel·la policíaca de gran èxit que viatja a casa del seu editor, a França, per descansar, escriure i superar el bloqueig creatiu i emocional que travessa. Però una nit la seva solitud es veu interrompuda per Julie, la filla francesa del seu editor, que es presenta a casa i trunca la tranquil·litat de la novel·lista.
El 1945, acabada la Segona Guerra Mundial, Jake Geismar (George Clooney), un corresponsal de guerra nord-americà, torna a Berlín per informar sobre la Conferència de Postdam, que reunirà Truman, Churchill i Stalin. Alhora, es veu embolicat en un turbulent assumpte per intentar ajudar Lena Brandt (Cate Blanchett), una antiga amant, el marit de la qual és buscat tant pels americans com pels russos.