En un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, un grup d'alumnes descobrirà la poesia, el significat de Carpe Diem -aprofitar el moment- i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments pel mig de mètodes poc convencionals.

Judà Ben-Hur, fill d'una família noble de Jerusalem, i Mesala, tribú romà que comanda els exèrcits d'ocupació, havien estat amics de petits i ara, per qüestions polítiques, són enemics irreconciliables. Ben-Hur és acusat d'haver atemptat contra la vida del nou governador romà i Mesala el fa empresonar juntament amb la seva família. Quan s'emporten Ben-Hur a les galeres, un jove anomenat Jesús de Natzaret s'apiada d'ell i li dóna beure. En una batalla naval, Ben-Hur salva la vida de l'almirall Quinto Arrio, que l'adopta i se l'emporta a Roma. Jesús, que ara arrossega multituds, es creua en el camí de Ben-Hur quan torna a Jerusalem per veure la seva mare i la seva germana, que tenen la lepra. Finalment Ben-Hur s'enfrontarà a Mesala en una mortal carrera de quadrigues i serà un testimoni d'excepció de la passió de Crist.

En un petit poble d'Oregon, quatre joves amics emprenen una aventura a la recerca d'un noi desaparegut. Jugant a ser herois, el sentimental Gordie, el dur Chris, l'extravagant Teddy i el poregós Vern, s'endinsen en un ambient hostil en el qual hauran de valer-se per si mateixos.

Tres joves, en Jim Stark, la Judy i en Plató, coincideixen en una comissaria. Cadascun està allà per un motiu diferent: en Jim està borratxo, la Judy s'ha escapat de casa seva i en Plató acabava de matar a trets uns cadells. L'inspector Ray descobreix que els tres mantenen una relació conflictiva amb les seves famílies. En Jim i a la Judy els van a recollir els seus pares, però en Plató, fill d'una parella divorciada, ha de conformar-se amb la visita de la criada negra que viu amb ell.

Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.

Norman Maine, un famós actor addicte a l'alcohol, descobreix Esther, una noia amb un gran talent per a la cançó, i decideix impulsar la seva carrera cinematogràfica. Ella triomfa i, pocs mesos després, la parella contreu matrimoni. Però, a mesura que augmenta l'èxit d'Esther, el de Norman declina i aquesta situació l'empeny a l'autodestrucció.

Amb els primers raigs del sol il·luminant la prada, un nou príncep ha nascut al bosc. Tan aviat com Bambi aprèn a fer els seus primers passos, comença a jugar amb els seus nous amics, Tambor, el conill juganer, i Flor, la tímida i adorable mofeta. Però la diversió de patinar sobre el llac gelat, de rosegar les floretes i de brincar entre els arbres del bosc serà només el principi d'un llarg aprenentatge.

Nova York, 1963. A la ràdio sonen The Four Seasons, Smoke Robinson, The Shirelles i Ben I. King. Les coses no són fàcils al Bronx. Els nois formen bandes de carrer, com la dels Wanderers, integrada per nois d'origen italià. Les diferències amb les bandes rivals, de vegades d'altres races, són irreconciliables.

La sort d'Ann Darrow canvia quan coneix Carl Denham, un empresari que lluita per obrir-se camí al món de l'espectacle. A ells s'hi uneix Jack Driscoll, un autor de teatre novaiorquès. Tots tres emprenen un viatge que els portarà fins a una remota illa, on Denham té previst dirigir una pel·lícula. Allí descobreixen un ésser increïble, un goril·la gegant, King Kong, que habita en una frondosa selva, on criatures prehistòriques han viscut ocultes durant milions d'anys. Denham, amb una gana insaciable de grandesa, de seguida veu la fama que li pot reportar la captura del goril·la i la seva exhibició a Nova York.

El doctor Jekyll, un metge i filantrop londinenc, queda fascinat per la naturalesa dual de l’home després que Sir George Carew el convenci que ningú pot evitar la temptació del mal si no la coneix a fons. En les seves recerques descobreix un fàrmac que separa el bé del mal en una persona, decideix viure les dues naturaleses. Nomena la seva cara malvada com a senyor Hyde. Jekyll està enamorat de Millicent, la filla de Sir George.

Tracy Turnblad és una noia apassionada pel ball. El seu somni és participar en un concurs de ball de la televisió. L'únic problema és que Tracy té sobrepès i tant la seva mare com el seu xicot no l'ajuden gens en aquest aspecte.

Un prestigiós científic viu obsessionat amb la idea de trobar una fórmula que permeti aïllar els impulsos malignes de l'ésser humà. Quan ho aconsegueix, decideix experimentar amb ell mateix i es beu la poció que ha inventat. A partir d'aquell moment, es converteix en un monstre de maldat que deambula pels carrers durant la nit cometent tota mena de malifetes. Adaptació de l'obra homònima de Robert Louis Stevenson.

La prematura mort de la seva mare durant un part treu violentament en Víctor Frankenstein de la seva idíl·lica vida a Ginebra. Des d’aquest mateix dia, la idea de vèncer la mort serà la seva obsessió, i per aquesta raó pren la decisió d’estudiar Medicina a Ingolstadt. Allà coneix el sinistre professor Waldman, de qui es diu que va passar la seva joventut estudiant la possibilitat de crear un ésser humà. En Víctor no només s’interessa pels seus experiments, sinó que també està disposat a arribar al fons de la qüestió costi el que costi.