En Harry i la seva mare tenen somnis molt diferents: ella està permanentment a dieta esperant el dia en què podrà participar al seu concurs televisiu preferit; l’ambició d’en Harry i la seva xicota Marion és fer-se rics venent droga i utilitzar els guanys per obrir un negoci propi, però mai tenen prou diners per fer-ho. Tot i així, en Harry i la Marion no es resignen i faran l’inimaginable per aconseguir la vida que anhelen.
Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.
Nova York, 1968. Frank Lucas és el taciturn xofer d'un important mafiós negre de Harlem. Quan el seu cap mor inesperadament, Frank aprofita l'oportunitat de construir el seu propi imperi. Gràcies al seu talent, es converteix no només en el principal narcotraficant de la ciutat, inundant els carrers amb productes de millor qualitat i preu, sinó també un home públic molt respectat. Richie Roberts, un policia incorruptible marginat per la seva honradesa que coneix bé els carrers, s'adona que una persona aliena als clans s'enfila per l'escala del poder. Tant Roberts com Lucas comparteixen un estricte codi ètic que els aparta dels altres i els converteix en dues figures solitàries a costats oposats de la llei. Quan es trobin, l'enfrontament entre ells serà inevitable.
Sydney és un periodista del The New York Times enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Un cop allà, coneix Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. El 1975, en caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l'ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l'exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració.
Quan la I Guerra Mundial (1914-1918) s'acosta al final, per a una jove francesa està a punt de començar la més cruel de les batalles. Mathilde ha rebut la notícia que el seu promès Manech és un dels cinc soldats ferits que, després d'haver estat sotmesos a un consell de guerra, han estat enviats a la terra de ningú que hi ha entre l'exèrcit francès i l'alemany, cosa que suposa una mort gairebé segura. Mathilde, que es nega a acceptar aquesta situació, emprèn un viatge extraordinari per conèixer el destí del seu promès. Les notícies que va rebent sobre Manech són descoratjadores. Tot i així, animada per una fe i una esperança infrangibles i també per un gran optimisme, segueix la seva investigació fins al final. A mesura que s'acosta a la veritat sobre els desafortunats soldats i el seu càstig brutal, es veu més embolicada en els horrors de la guerra i en les marques indelebles que deixa en els qui l'han viscuda.
Història d'una apassionada, perllongada i autodestructiva relació amorosa. La Candy és una jove i bella artista, amb uns desigs de noves sensacions que la porten a extrems insospitats. En Donen és un poeta perdut, enamorat de la Candy. Junts troben en l'heroïna un camí de plaers il·limitats. Però quan l'addicció els domina, perden tot el que havien aconseguit. La Candy obre les portes a una visió de somnis, que tindrà significat per a aquells que s'han sentit enlluernats per la bellesa del món.
Ambientada el 1980, explica la història de Juan i Pedro, dos policies ideològicament oposats que treballen al departament d'homicidis de Madrid i que, com a sanció, són destinats a un petit poble als aiguamolls del Guadalquivir. Allí tractaran de resoldre el cas de dos adolescents, que van ser brutalment assassinades durant les festes del poble. Els agents hauran de deixar de banda les seves diferències per trobar el perillós assassí de les noies, que fa anys que mata joves dels voltants. Una investigació que als vilatans no els sembla interessar, ja que és un poble ancorat en el passat i les dones estan menyspreades.
Un estiu calorós i sec, com tants en els darrers anys. Els incendis forestals són incontrolables. Quatre joves es reuneixen en una casa de vacances al costat del mar Bàltic, no gaire lluny d'Ahrenshoop. Lentament i imperceptible són tancats per les flames. Un cel vermell plana sobre ells. Dubten, tenen por -no pels incendis-, és l'amor allò que els espanta.
Dues joves nord-americanes la Vicky i la Cristina van a Barcelona a passar unes vacances d'estiu. La Vicky és sensible, racional i té intenció de casar-se, la Cristina és apassionada i busca aventures emocionants, encara que no sap molt bé el que vol, però sap perfectament el que no vol. A Barcelona les dues es veuen embolicades en una relació poc convencional amb Juan Antonio un carismàtic pintor vinculat sentimentalment a la seva temperamental exdona Maria Elena.
Després de perdre el seu marit (David Duchovny) en un violent incident, Audrey Burke (Halle Berry), mare de dos fills, recorre a Jerry Sunborne (Benicio del Toro), un ex-heroïnòman que va ser el millor amic del seu marit a la infància. Audrey li ofereix aixopluc amb l'esperança que pugui ajudar-la a ella i als seus dos fills a superar una pèrdua tan terrible. Jerry lliura una batalla diària per allunyar-se de les drogues, però el seu paper inesperat com a pare potser pot constituir un estímul determinant en la seva rehabilitació.
Patricia de Lucas, una prestigiosa advocada, veu com la seva vida es converteix en un malson quan el seu fill Víctor desapareix del col·legi sense deixar cap rastre. Hores més tard, el nen reapareix magolat i moll de suor, i confessa que un home l'ha intentat segrestar, però que ha aconseguit escapar-se. La policia es mobilitza i, després d'una roda d'identificació, aconsegueixen trobar el responsable aparent. No obstant això, les proves no són suficients, i el presumpte segrestador queda en llibertat.
Ellias Barnès, de 30 anys, acaba de ser nomenat nou director artístic d'una famosa casa de moda parisenca. Però quan les expectatives són altes, comença a sentir dolors al pit. De sobte, li reclamen a Mont-real per a organitzar el funeral del seu pare, del qual està distanciat, i descobreix que pot haver heretat alguna cosa molt pitjor que el seu feble cor.