L'any 1975, Anatoli Kàrpov va aconseguir el títol de campió del món d'escacs, però no pas perquè hagués derrotat l'anterior campió, sinó perquè Bobby Fischer, que era qui tenia el títol, només estava disposat a jugar contra l'aspirant amb unes condicions que la Federació Internacional va considerar inacceptables. Durant tres anys, Kàrpov es va haver de sentir dir que només era campió sobre el paper. Per això, quan Víktor Kortxnoi va guanyar el torneig que li permetia jugar contra el campió, Kàrpov no va dubtar a encarar-se a les autoritats soviètiques, que el pressionaven perquè rebutgés l'enfrontament per por que perdés. Finalment, Kàrpov i Kortxnoi van jugar 32 partides al llarg dels tres mesos que va durar el campionat.