Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen "adoptar" de jovenet perquè es criï com un membre més de la "família". La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d'aquesta societat especial: les amistats, els idil·lis, les bromes macabres i com es despatxen els 'negocis'. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s'anomenen "els nostres" i Henry segueix el camí per ser-ne un.
El FBI cerca a un assassí en sèrie, dit Buffalo Bill, que mata a les seves víctimes, totes elles adolescents, després de preparar-les minuciosament i arrencar-los la pell. Per poder atrapar-lo contacten amb Clarice Starling, una brillant llicenciada universitària, experta en conductes psicòpates, que aspira a formar part del FBI. Seguint les instruccions del seu cap, Jack Crawford, Clarice visita la presó d'alta seguretat on el govern manté tancat a Hanibal Lecter, antic psicoanalista i assassí, dotat d'una intel·ligència superior a la normal. La seva missió serà intentar treure-li informació sobre els patrons de conducta de "Buffalo Bill".
Primera Guerra Mundial (1914-1918). El 1916, a França, el general Boulard ordena la conquesta d'una posició alemanya inexpugnable i encarrega aquesta missió a l'ambiciós general Mireau. L'encarregat de dirigir l'atac serà el coronel Dax. La presa del turó resulta un infern, i el regiment emprèn la retirada cap a les trinxeres. L'alt comandament militar, irritat per la derrota, decideix imposar al regiment un terrible càstig que serveixi d'exemple als altres soldats.
La inoblidable història d’amor entre Rhett Butler i l'Scarlett O’Hara s’alia amb el melodrama, la guerra i l’aventura per oferir la quinta essència del cinema espectacle.
Neil McCauley és un lladre expert. La seva filosofia consisteix a viure sense lligams que puguin constituir un obstacle, si les coses es compliquen. La seva banda la formen criminals professionals tan qualificats que poden impressionar fins i tot el detectiu Vincent Hanna. Però Hannah viu tan obsessionat amb la feina que arriba fins i tot a posar en perill la seva relació sentimental. Quan la banda de McCauley prepara el cop definitiu i l'equip de Hannah intenta evitar-ho, cadascun d'ells comprèn que les ha de veure amb una de les ments més brillants a què s'ha enfrontat en la seva carrera.
L'impulsiu Luke Jackson ha estat condemnat a dos anys de treballs forçats. El delicte va ser trencar en plena borratxera un pal d'aparcament. La vida al penal és duríssima: ha de conviure amb presos condemnats per delictes molt greus i, a més, la violència tant dels presos com dels carcellers ha esdevingut un hàbit impossible d'eradicar. Luke és un veterà de guerra que no està disposat a cedir, però haurà de pagar un alt preu per continuar sent qui és.
Rússia, revolució bolxevic (1917). La guerra produeix una convulsió general en un país dividit. Enmig del conflicte assistim al drama íntim d'un home que lluita per sobreviure. Aquest home és Zhivago, poeta i cirurgià, marit i amant, la vida del qual trastornada per la guerra afecta les vides dels altres, inclosa Tonya, la seva dona, i Lara, la dona de qui s'enamora.
Tony Camonte (Paul Muni), un pistoler d'origen italià, ignorant i sense escrúpols, és el lloctinent de Johnny Lovo (Osgood Perkins), l'hampon més poderós del South End de Chicago. Ambiciós i cruel, Camonte, que per una cicatriu que li travessa el rostre rep l'apel·latiu de Cara tallada, elimina a poc a poc els rivals del seu cap fins que, amb l'ajuda del seu amic Gino Rinaldo (George Raft), el pren el poder també a ell i es converteix en l'amo de la ciutat. Després d'un mes de vacances a Florida, descobreix que la seva germana Cesca (Ann Dvorak), per la qual sent un amor confús i arrabassat, és l'amant de Gino.
Michel Poiccard és un ex-figurador de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament un motorista de la policia. Sense cap remordiment pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca Patricia, una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Camps Elisis; somia també matricular-se a la Sorbona i escriure algun dia en aquest diari. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia ho està buscant per la mort del motorista.
Irreversible. Perquè el temps ho destrueix tot. Perquè alguns actes són irreparables. Perquè l'home és un animal. Perquè el desig de venjança és un impuls natural. Perquè la majoria dels crims queden sense càstig. Perquè la pèrdua de l'estimat destrueix com un llamp. Perquè l'amor és l'origen de la vida. Perquè tota la història s'escriu amb esperma i sang. Perquè les premonicions no modifiquen el curs dels esdeveniments. Perquè el temps ho revela tot: el millor i el pitjor.
Frank Bullitt, tinent de policia de San Francisco, és escollit per protegir d'una organització criminal durant tot un cap de setmana un testimoni clau que el fiscal Walter Chalmers pensa presentar dilluns davant d'un comitè del Senat. Però tot es complica de la pitjor manera quan, en un assalt inesperat a l'amagatall, un dels companys de Bullitt i el testimoni mateix són ferits de gravetat. Lluitant contra les pressions de l'ambiciós Chalmers, Bullit haurà d'esbrinar a corre-cuita quins punts foscos amaga la investigació si vol treure'n l'entrellat a temps.
Paul Javal, un dramaturg francès, accepta reescriure algunes escenes per a "L'Odissea", una pel·lícula que es rodarà a Capri sota la direcció del reconegut director alemany Fritz Lang. En una primera trobada amb el productor nord-americà, l'arrogant Prokosch, l'escriptor deixa que la seva dona, la bella Camille, se'n vagi al cotxe amb el productor a la finca d'aquest. Aquest fet donarà peu a un greu malentès entre el Javal i la seva dona, que creu que l'ha ofert com a moneda de canvi per obtenir un millor sou. Com a conseqüència d'aquesta situació, l'escriptor es veurà immers en una dolorosa crisi matrimonial.
Per intentar superar la pèrdua recent i tràgica de la seva filla, l'arquitecte John Baxter i la seva dona Laura es traslladen a Venècia amb l'encàrrec de restaurar una vella església. Durant la seva estada coneixeran un parell de dones grans que diuen haver entrat en comunicació amb la seva difunta filla i que els adverteixen d'un perill imminent.