Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen "adoptar" de jovenet perquè es criï com un membre més de la "família". La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d'aquesta societat especial: les amistats, els idil·lis, les bromes macabres i com es despatxen els 'negocis'. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s'anomenen "els nostres" i Henry segueix el camí per ser-ne un.

El Capità Willard és un oficial dels serveis d'intel·ligència de l'exèrcit nord-americà al que se li ha encarregat, a Cambodja, la perillosa missió d'avançar riu amunt per eliminar a Kurtz, un coronel nord-americà renegat que s'ha tornat boig. En la profunditat de la selva, en un campament sembrat de caps tallats i cadàvers putrefactes, l'enorme i enigmàtica figura de Kurtz mana com un buda despòtic sobre els membres de la tribu Montagnard, que l'adoren com a un déu.

En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.

La inoblidable història d’amor entre Rhett Butler i l'Scarlett O’Hara s’alia amb el melodrama, la guerra i l’aventura per oferir la quinta essència del cinema espectacle.

Judà Ben-Hur, fill d'una família noble de Jerusalem, i Mesala, tribú romà que comanda els exèrcits d'ocupació, havien estat amics de petits i ara, per qüestions polítiques, són enemics irreconciliables. Ben-Hur és acusat d'haver atemptat contra la vida del nou governador romà i Mesala el fa empresonar juntament amb la seva família. Quan s'emporten Ben-Hur a les galeres, un jove anomenat Jesús de Natzaret s'apiada d'ell i li dóna beure. En una batalla naval, Ben-Hur salva la vida de l'almirall Quinto Arrio, que l'adopta i se l'emporta a Roma. Jesús, que ara arrossega multituds, es creua en el camí de Ben-Hur quan torna a Jerusalem per veure la seva mare i la seva germana, que tenen la lepra. Finalment Ben-Hur s'enfrontarà a Mesala en una mortal carrera de quadrigues i serà un testimoni d'excepció de la passió de Crist.

En un poble perdut de Wyoming, un vaquer completament begut marca la cara a ganivetades a una prostituta que es reia de la mida del seu sexe. Little Bill, xèrif i jutge local, resol el litigi ordenant una indemnització de sis cavalls al propietari de la taverna bordell. Les prostitutes, enfurismades, fan una col·lecta i ofereixen mil dòlars pel cap de l'agressor. La recompensa atreu Bill Munny, un antic bandoler regenerat pel matrimoni, ara viudo, i a qui una epidèmia ha matat tot el bestiar. Acompanyat per uns vells companys de malifetes, també retirats, Bill se'n va a caçar el vaquer per cobrar la recompensa.

Deckard era un Blade Runner; un policia encarregat d'encalçar i eliminar replicants, androides creats artificialment. Els seus serveis són requerits quan quatre replicants sobrepassen les barreres d'immigració i arriben a la Terra.

Frederick Manion (Ben Gazzara), un tinent de l'exèrcit, assassina fredament el presumpte violador de la seva dona Laura (Lee Remick). Després de la detenció, se celebra el judici. La seva dona contracta com a advocat defensor Paul Biegler (James Stewart), un honrat home de lleis. Durant el judici es reflectiran tota mena d'emocions i passions, des de la gelosia a la ràbia. Un dels drames judicials més famosos de la història del cine.

Isaac Davis, de 42 anys, guionista de televisió, està fart de la superficialitat del mitjà i renuncia a la seva feina per dedicar-se a escriure un llibre sobre Manhattan. Després que la seva segona dona, Jill, l'ha abandonat per una altra dona, Isaac es troba involucrat en un afer sentimental amb Tracy, una adolescent de 17 anys, cosa que li fa sentir remordiments. D'altra banda, l'atrau cada cop més Mary, una pseudointel·lectual que manté relacions amb Yale, un professor d'universitat que és el millor amic d'Isaac.

El 1965, en uns dies que està sola perquè té el marit i els nens en una fira, Francesca Johnson veu alterada la seva pacífica vida de mestressa de casa a causa de l'aparició de Robert Kincaid, un fotògraf de la revista National Geographic, que prepara un reportatge sobre els ponts del comtat de Madison. Durant quatre dies ella l'acompanya a localitzar els ponts i viu amb ell un idil·li agredolç que necessita recollir en el seu diari. Un cop morta, els fills el troben i són conscients de les il·lusions i la soledat que havia experimentat Francesca.

Eleanor Arroway va perdre la fe en Déu després de la mort dels seus pares en la seva infància. No obstant això, Ellie ha desenvolupat una classe diferent de fe en el que desconeix: treballa amb un grup de científics escrutant ones de ràdio procedents de l'espai exterior a la recerca de senyals d'intel·ligències extraterrestres. El seu treball es veurà recompensat quan detecti un senyal desconegut que suposadament porta les instruccions de fabricació d'una màquina per reunir-se amb els creadors del missatge.

1851. L'Ada és una dona muda des dels sis anys que només es comunica a través de la música i de la seva filla, Flora. Un matrimoni concertat l’obliga a deixar la seva Escòcia natal acompanyada de la filla i el piano. El seu destí és Nova Zelanda, on l’espera l'Stewart, un granger amb qui no té res en comú. El seu patiment augmenta quan el seu marit ven el piano all seu veí George. Però l'Ada aconseguirà continuar tocant a canvi de fer classes en George.

Conegut al seu barri per la seva condició d'esquerp solitari,... Forrester és un home el misteri i l'excentricitat del qual són gairebé mítics. Quan Jamal, un destacat estudiant negre, aconsegueix colar-se al seu apartament amb una cartera plena de treballs literaris, de manera inesperada i insòlita, s'hi estableix una relació altament profitosa.

El dia del seu tercer aniversari és una data determinant a la vida d'Oskar. No només és el dia que pren la decisió de deixar de créixer, sinó que rep el seu primer tambor de llauna, objecte que haurà de convertir-se en company inseparable per a la resta dels seus dies... Basada en la novel·la més famosa de l'escriptor i premi Nobel de literatura Günter Grass.

Jo Harding era encara una nena quan va veure com un tornado s'enduia el seu pare. Vint-i-set anys més tard, al capdavant d'un equip de meteoròlegs, acorrala aquests misteriosos efectes que destrossen les planes americanes. A l'estiu, la meteorologia preveu el tornado més violent que ha sacsejat mai Oklahoma en cinquanta anys.