El tinent Somerset, del departament d'homicidis, és a punt de jubilar-se i ser reemplaçat per l'ambiciós i brillant detectiu David Mills. Tots dos hauran de col·laborar en la resolució d'una sèrie d'assassinats comesos per un psicòpata que pren com a base la relació dels set pecats capitals: gola, mandra, supèrbia, avarícia, enveja, luxúria i ira. Els cossos de les víctimes, sobre els quals l'assassí s'acarnissa de manera impúdica, es convertiran per als policies en un enigma que els obligarà a viatjar a l'horror i la barbàrie més absoluta.
Betty, una jove aspirant a actriu, arriba a Los Angeles per convertir-se en estrella de cinema i s'allotja a l'apartament de la seva tia. Allà coneix la Rita, una dona que pateix amnèsia a causa d'un accident a Mulholland Drive. Les dues juntes decideixen investigar qui és la Rita i com va arribar-hi.
Inspirada a la novel·la homònima de Patricia Higsmith. Durant un viatge amb tren, Guy, un jove campió de tennis (Farley Granger), és abordat per Bruno (Walker), un jove que coneix la seva vida i miracles a través de la premsa i que, inesperadament, li proposa un doble assassinat, però intercanviant les víctimes per tal de garantir-se recíprocament la impunitat. Així podrien resoldre els seus respectius problemes: ell suprimiria la dona de Guy (que no vol concedir-li el divorci) i, a canvi, Guy hauria d'assassinar el pare de Bruno perquè pogués heretar una gran fortuna i viure al seu aire.
Un matí, Jeffrey Beaumont, després de visitar el seu pare a l'hospital, troba entre uns arbustos una orella humana. La guarda en una bossa de paper i la porta a la comissaria de policia, on l'atén el detectiu Williams, que és veí seu. Comença així una misteriosa intriga que desvetllarà estranys successos esdevinguts en una petita localitat de Carolina del Nord.
A la tardor del 1327, dos frares franciscans, el savi Guillem de Baskerville i el seu jove deixeble Adso de Melk, s'encaminen a un monestir benedictí. Allí s'ha de celebrar una trobada sobre qüestions teològiques. Guillem i el seu acompanyant són els primers d'arribar i l'abat els explica que un monjo del monestir ha mort en circumstàncies misterioses i demana que l'ajudin a aclarir els fets, però abans que Guillem pugui esbrinar res, s'esdevenen altres morts misterioses. Guillem intueix que la clau del misteri es troba a la torre octogonal on hi ha la biblioteca, que custodia amb zel el cec Jorge de Burgos. Quan arriba el gran inquisidor Bernardo Gui, l'abat prohibeix que continuïn les investigacions, malgrat que hi ha més morts.
Un home que es diu ell mateix 'Simon' inicia una onada de terror pels carrers de Nova York. Farà detonar una sèrie de bombes per la ciutat si no és que l'agent John McClane accedeixi a jugar a un joc anomenat 'Simón diu'. Amb l'ajuda de Zeus, un electricista del Harlem, comença una carrera trepidant per esbrinar les endevinalles i les intencions del terrorista.
A Harry Angel, detectiu privat en hores baixes de la ciutat de Nova Orleans, el contracta a Nova York un misteriós personatge anomenat Louis Cyphre perquè trobi un home desaparegut. Conforme avança la investigació i coneix Epiphany Proudfoot, filla d'un sacerdot vudú, se succeeixen estranyes morts, que semblen estar relacionades amb la màgia negra i el vudú, i que impliquen Harry d'una manera cada cop més personal.
Als Estats Units, la infraestructura d'ordinadors que controla tota mena de comunicacions, transports i energies pateix una parada devastadora per part d'un grup terrorista. El cervell que s'amaga darrere d'aquesta trama ha tingut en compte fins al detall més detall d'aquest devastador pla. Amb el que no havia comptat era amb John McClane (Bruce Willis), un policia de la vella escola que coneix una o dues coses sobre com frustrar amenaces terroristes, l'home adequat per a aquest tipus de feines...
L'escriptor d'èxit Mort Rainey marxa uns dies fora de la ciutat perquè està passant per una mala època: està en procés de divorciar-se de la seva dona Amy i té una crisi de manca de creativitat. En lloc de fer un esforç i mirar d'escriure, es passa hores estirat al sofà, fins que un dia un desconegut es presenta davant la cabana on s'està i li retreu que un dels seus llibres és un plagi d'una idea seva. A partir d'aquí, la vida de Mort encara es complica més.
Als anys 40, Martha Beck i Raymond Fernandez van formar la parella més buscada d'Amèrica. Coneguts com "els assassins de cors solitaris", amants de la mentida, els diners fàcils i el sexe escabrós, estafaven les seves víctimes i després les mataven brutalment. Els seus objectius eren vídues de guerra i dones adinerades que tenien la mala fortuna de respondre als anuncis a la premsa en què Ray es presentava com l'amant llatí ideal.