Després de trobar uns vídeos que durant la infància va pujar a Youtube, Manuela tracta de seguir el seu rastre a Internet. Una cerca que indaga a totes aquelles coses que mai moriran i que, sobretot, reflexiona sobre la forma en la què ens mirem a nosaltres mateixos.

"Les palmeres d'aquesta targeta són una il·lusió, també l'arena rosa." Aquesta frase, agafada d'un poema de la Margaret Atwood, il·lumina el camí traçat a "Postal". A mesura que pasen els anys, els paisatges es transformen, es resignifiquen i hi ha alegries que mai tornaran a recuperar-se. La mar i la platja que alguna vegada van ser els escenaris d'estius feliços, amors i trobades, es transformaran en camps de concentració o centres de detenció i tortura. Ocurreix en diferentes èpoques y llocs. En aquesta peça emprenc un recorregut per algunes de les meves obres que exploren la relació entre el testimoni, els espais i el temps, entaulant un diàleg amb la bella pel·lícula filmada per l'Alejandro Segovia al 1972.