Un grup de reclutes es prepara a Parish Island, centre d´entrenament de la marina Nord-americana. Allà hi ha el sergent Hartmann, dur i implacable, que té com a única missió a la vida endurir el cos i l'ànima dels principiants, perquè puguin defensar-se de l'enemic. Però no tots els joves suporten igual els seus mètodes...
Adaptació de la novel·la homònima de Harper Lee. En l'època de la Gran Depressió, en una població del sud, Atticus Finch és un advocat que defensa un home negre acusat d'haver violat una dona blanca.
Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.
Berlín, abril del 1945. Una nació està a punt d'enfonsar-se. Als carrers de la capital alemanya s'hi lliura una batalla acarnissada. Les tropes soviètiques avancen ràpidament i ja tenen la ciutat pràcticament assetjada. Hitler s'ha atrinxerat al seu búnquer amb el seu cercle de confiança. Entre aquestes persones hi ha Traudl Junge, la secretària personal del Führer. Tot i que Berlín ja no pot resistir més, Hitler es nega a abandonar la ciutat, i tampoc vol negociar la capitulació amb les potències aliades. Ha perdut la noció de la realitat i continua pensant que pot guanyar la guerra. Quan per fi s'adona que no li queda cap sortida, prepara el seu últim comiat al costat de la seva dona, Eva Braun.
Al voltant de 1860, en vigílies de la Guerra de Secessió ia punt d'acabar el període de colonització de l'Oest (1785-1890), el tinent John J. Dunbar es dirigeix a un llunyà lloc fronterer que ha estat abandonat pels soldats. La seva solitud l'impulsa a entrar en contacte amb els indis sioux i, gràcies a això, coneix 'En peu amb el puny enlaire', una dona blanca que va ser adoptada per la tribu quan era nena. De mica en mica, entre Dunbar i els sioux s'estableix una relació de respecte i admiració mutus.
La missió Solaris ha establert la seva base en un planeta que sembla albergar algun tipus d'intel·ligència. Un científic viatja fins allà per substituir un altre que ha desaparegut. Després de les seves investigacions, descobreix una realitat alternativa de la qual li serà molt difícil fugir.
Història d'una família de grangers d'Oklahoma, a la dècada dels 30 que després del crack del 29 són expulsats de la seva terra i han d'emigrar a Califòrnia. Realitzen un dur viatge en un vell Ford, passant per diverses vicissituds en el que creien molt erròniament que era el paradís
Comença la temporada d'estiu a l'illa d'Amity i, com cada any, els seus habitants s'afanyen per poder rebre l'allau de turistes. Quan en Brody, el nou cap de policia de l'illa, troba el cadàver horriblement mutilat d'una jove desapareguda, tracta d'impedir que la platja s'obri al públic fins que es determini la naturalesa de l'atac. L'alcalde, per por als efectes negatius sobre el turisme, es nega a prendre precaucions i a difondre la notícia. La renovació dels atacs escampa el terror entre la població i les autoritats recorren als experts: el jove oceanògraf Matt Hooper i en Quint, un veterà llop de mar.
El 1914 amb prou feines queden bandits a la frontera de Texas. Només sobreviu un grup de cinc homes comandat per Pike Bishop, que es disposa a assaltar l'oficina dels ferrocarrils de San Rafael. Però, abans d'arribar-hi, topen amb una emboscada que els para un grup de caça-recompenses contractats per la companyia ferroviària. Han de fugir cap al seu refugi de Mèxic, però els segueixen els perseguidors. No tenen més remei que demanar auxili al bandit mexicà Mapache, que, com a preu, els exigeix robar municions d'un tren.
L'òrfena Dorothy Gale viu una vida senzilla a Kansas amb la seva tia Emma Clara Blandick, el seu oncle Henry i tres pintorescos peons: Hunk, Zeke i Hickory. Un dia la severa veïna Miss Gulch és mossegada pel gos de Dorothy, Toto. Miss Gulch se l'emporta, per ordre del xèrif, malgrat les apassionades protestes de la tia Emma i l'oncle Henry. Toto escapa i torna al costat de Dorothy, la qual s'alegra momentàniament, però aviat s'adona que Miss Gulch tornarà. Decideix endur-se a Toto i escapolir-se a la recerca d'una vida millor 'en algun lloc sobre l'arc de Sant Martí'.
Any 1870. El capità Nathan Algren, un veterà de la guerra civil americana, va al Japó amb la missió d'ensenyar els japonesos com funcionen les armes que els venen els americans. La prioritat de l'emperador japonès, que vol modernitzar el seu país, és acabar amb els últims samurais. Katsumoto, l'últim líder d'aquest llinatge, captura el capità Algren, que ha resultat ferit. Durant la convalescència, Algren i Katsumoto establiran una relació que durà l'americà a aprendre el codi d'honor i les tradicions dels antics guerrers japonesos.
Sydney és un periodista del The New York Times enviat a Cambodja el 1972 com a corresponsal de guerra. Un cop allà, coneix Dith Pran, un nadiu que li serveix de guia i intèrpret durant la guerra. El 1975, en caure el govern cambodjà, els EUA es retiren del país, i tota la família de Pran emigra a Amèrica del Nord excepte ell, que decideix quedar-se amb el periodista per seguir ajudant-lo. Tots dos viuen refugiats a l'ambaixada francesa, però quan decideixen abandonar Cambodja, l'exèrcit revolucionari prohibeix sortir del país a Pran, que és reclòs en un camp de concentració.
Un grup de 20 homes es presenten com a voluntaris per participar en un experiment científic promogut per l’exèrcit. Cadascú rebrà 4.000 marcs per exercir durant catorze dies les funcions de zeladors o presoners a una presó simulada, seguint diverses regles predeterminades que exclouen l'ús de la violència i supervisats per un equip d'investigadors. Entre els voluntaris hi ha un periodista infiltrat a la recerca d'un bon reportatge. Aviat es generen els primers conflictes i ràpidament es perd el control dels esdeveniments, posant en perill la integritat i la seguretat dels presos.
A San Francisco, un estrany personatge anomenat Louis de Pointe du Lac decideix explicar-li la seva vida a en Daniel Malloy, un jove i ambiciós periodista a la recerca de la història de la seva vida. Li parla de com, després de perdre traumàticament la seva esposa i filla, fa més de dos-cents anys, va conèixer en Lestat de Lioncourt, un vampir del sud dels Estats Units, que el va convertir en un dels seus. I de com va intentar introduir-lo en la seva vida cruel i amoral.
Les Hores és una tragèdia malenconiós, basada en el llibre de Virginia Woolf "Mrs. Dalloway", sobre tres dones condemnades a la depressió. Stephaen Daldry, el director, presenta la vida i els canvis psicòtics de l'excepcional autora anglesa interpretada per Nicole Kidman, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu.
La Suzanne Stone és una aspirant a presentadora de televisió que farà el que calgui per tal d'aconseguir els seus somnis (fins i tot embolicar a tres adolescents per eliminar el seu marit).
La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s'allisten en un bàndol i els Cameron en l'altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l'assassinat de Lincoln fins al naixement del Ku Klux Klan.