Un pobre rodamón (Charles Chaplin) passa mil i un avatars per aconseguir diners i ajudar una pobra noia cega (Virginia Cherill) de la qual s'ha enamorat.
Extenuat pel frenètic ritme de la cadena de muntatge, un obrer metal·lúrgic acaba perdent la raó. Després de recuperar-se en un hospital, surt i és empresonat per participar en una manifestació en què es trobava per casualitat. A la presó, també sense pretendre-ho, ajuda a controlar un motí, gràcies a la qual cosa queda en llibertat. Un cop fora, reprèn la lluita per la supervivència en companyia d'una jove òrfena que coneix al carrer.
El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa.
Lulú és una dona ambiciosa i sense moral que fa servir els homes a la seva voluntat. Desinhibida i atractiva, l'aprofitament dels seus encants comportarà també els seus perills.
Anglaterra, segle XIX. Dues germanes completament diferents: una, pura raó i sentit comú; l'altra, pura sensibilitat i passió, s'enfronten a l'amor i les adversitats de la vida. En morir el seu pare, han d'abandonar casa seva, que passa a mans d'un germanastre, fill del primer matrimoni del seu pare. Es muden al camp i, allà, tindran experiències amoroses que hi produiran un canvi profund.
Frank Bullitt, tinent de policia de San Francisco, és escollit per protegir d'una organització criminal durant tot un cap de setmana un testimoni clau que el fiscal Walter Chalmers pensa presentar dilluns davant d'un comitè del Senat. Però tot es complica de la pitjor manera quan, en un assalt inesperat a l'amagatall, un dels companys de Bullitt i el testimoni mateix són ferits de gravetat. Lluitant contra les pressions de l'ambiciós Chalmers, Bullit haurà d'esbrinar a corre-cuita quins punts foscos amaga la investigació si vol treure'n l'entrellat a temps.
Una de les primeres grans obres mestres del documental, rodada pel pioner Robert Flaherty, que havia fet expedicions per l’Àrtida des del 1910. És un retrat d’una força i bellesa extraordinàries sobre el poble inuit i la seva cultura, i també sobre la relació de l’home amb la natura.
La pel·lícula ens ensenya a la Carrie, la Samantha, la Charlotte i la Miranda quatre anys després de finalitzada la sèrie de televisió, i ens ensenya com continuen fent jocs malabars per compaginar el treball i les relacions mentre descobreixen els secrets de la maternitat, el matrimoni i les propietats immobiliàries de Manhattan.
La Marisa és una mare soltera treballadora, intel·ligent i decidida, que somia a aconseguir una vida millor. Mentre es deixa la pell treballant com a serventa en un hotel de primera classe, el Beresford Hotel de Manhattan, queda corpresa de Christopher, un polític en auge que, en veure-la, la confon per una més dels hostes d’alta societat de l’hotel. Enmig d’aquest enamorament, d’identitats equívoques i tafaneria de primera pàgina, Marisa i Christopher aprenen que com més ambiciosos siguin els teus somnis, més oportunitats tindràs de fer-los realitat.