Al voltant de 1860, en vigílies de la Guerra de Secessió ia punt d'acabar el període de colonització de l'Oest (1785-1890), el tinent John J. Dunbar es dirigeix ​​a un llunyà lloc fronterer que ha estat abandonat pels soldats. La seva solitud l'impulsa a entrar en contacte amb els indis sioux i, gràcies a això, coneix 'En peu amb el puny enlaire', una dona blanca que va ser adoptada per la tribu quan era nena. De mica en mica, entre Dunbar i els sioux s'estableix una relació de respecte i admiració mutus.

Situada en la turbulenta època que va marcar el final de la gran civilització maia. Quan la seva idíl·lica existència és brutalment interrompuda per l'atac d'una violenta força invasora, un home emprèn un arriscat viatge a un món regit per la por i l'opressió en el que li espera un incert final. A causa d'un gir del destí i esperonat per l'amor a la seva esposa i la seva família, emprendrà el retorn a la seva llar en un desesperat esforç per preservar la seva forma de vida.

William Ludlow és un coronel separat de la seva dona que viu amb els seus tres fills en un gran ranxo de Montana, als turons de les Muntanyes Rocalloses. La Primera Guerra Mundial i una bella dona canviaran el destí de cadascun per sempre. Els seus fills són l'indòmit Tristan, el assenyat Alfred i el menor Samuel, que acaba de portar al ranxo la bella promesa, Susannah.

Bret Maverick és un jugador, estafador elegant i aventurer romàntic que va temptant la sort pel salvatge Oest jugant en campionats de pòquer. El persegueix Zane Cooper, un representant de la llei impertorbable i imprevisible, i l'enlluerna la bellesa d'Annabelle Bransford, una dona que amaga sota el seu atractiu l'astúcia i el determini de qui fa plans pel seu compte.

A finals del segle XIX i al cap d'un any d'haver-se quedat viuda, alliberada per fi de l'autoritat del pare i del marit, Catherine Weldon es decideix a fer el que havia volgut fer sempre i que no estava ben vist quan era casada: dedicar-se a la pintura. Captivada per la llibertat que transmeten els quadres de la gent i els paisatges de l'oest americà que veu en una exposició a Nova York, emprèn el viatge cap a una remota reserva índia per pintar un retrat del cabdill sioux Toro Assegut. En arribar a la reserva, comprova que hi ha molt de ressentiment entre indis i blancs per tot el que ha passat els últims anys. També descobreix les penúries que han de passar els indis i la intenció del govern d'aprovar una llei que li permetrà apoderar-se de bona part del territori on sempre han viscut els indis. Tot i que en principi, l'objectiu del viatge només era pintar el retrat, la Catherine no pot evitar implicar-se en les disputes territorials.

Nebraska, 1855. Mary Bee Cuddy (Hilary Swank), una dona solitària que viu en un remot poble de l'Oest Mitjà, és triada per l'Església per fer tornar al món civilitzat tres dones que han perdut la raó. Per això, compta amb Briggs (Tommy Lee Jones), un delinqüent que salva de la forca amb la condició que l'ajudi a executar la seva missió. Junts emprenen un llarg i perillós viatge a través del desert, des de Nebraska fins a Iowa, en què s'hauran d'enfrontar a tota mena de perills.

En 1825, un aristòcrata anglès (Richard Harris) va ser capturat i tractat com un esclau pels indis sioux.

Història d'una família de ramaders, els Zachary: Mathilda, la mare, Rachel, la filla, i tres fills, dels quals Ben és l'hereu. Kelsey, un vell boig, passa de tant en tant prop de la casa i els amenaça cantant i brandant un sabre. Es descobreix que Rachel no és filla de Zachary, sinó que és mestissa. Els colons la discriminen i en Kelsey vol assassinar-la, i per això Ben el mata. Els indis kiowa volen recuperar la noia, però la família està disposada a tot per defensar-la.

Al Pacino és Tom Dobb, un pobre i inculte parany intentant tirar endavant el seu fill quan la rebel·lió esclata a Nova York. El petit pot de Dobb és requisat per a subministraments de guerra, mentre ell i el seu fill són reclutats de mala gana. Hauran de passar sis mesos i veure el tracte vil dels britànics perquè el conflicte i la causa americana es converteixi en una cosa personal per a Dobb.