Lester Burnham, un home de mitjana edat, es troba en plena crisi: està cansat de la feina i avorrit i decebut del seu matrimoni. Però Lester desperta a la vida quan coneix una amiga de la seva filla, una adolescent molt bonica a qui mirarà d’impressionar.

Barbara Covett és una severa professora d'història soltera i a punt de jubilar-se que, fora del recinte escolar, viu amargada per una existència ensopida i solitària. Fins que coneix la radiant Sheba Hart, una nova professora d'art que acaba d'arribar a l'institut. Totes dues congenien ràpidament i la Barbara se sent feliç per haver trobat un esperit afí. Tanmateix, quan descobreix que la Sheba manté una relació secreta amb un alumne del centre, la Barbara aprofitarà aquesta avinentesa per satisfer els seus propis desitjos.

Els nens d'un orfenat passen tanta gana que, desesperats, decideixen que un d'ells parli de l'assumpte al director. El triat és Oliver Twist, que serà expulsat del centre i ofert com a aprenent a qui el vulgui contractar. Després de netejar xemeneies i treballar com a ajudant d'un enterrador, l'Oliver s'escapa i arriba a Londres. A les afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix a l'Artful Dodger, que li ofereix allotjament. Des de llavors es veurà obligat a treballar per al malvat Fagin que dirigeix una banda de nois carteristes.

Elizabeth (Norah Jones) és una jove que comença un viatge espiritual a través d'Amèrica en un intent de recompondre la vida després d'una ruptura. Pel camí, emmarcada entre el màgic paisatge urbà de Nova York i les espectaculars vistes de la llegendària Ruta 66, la noia es trobarà amb una sèrie d'enigmàtics personatges que l'ajudaran en el viatge.

Als anys 40, Martha Beck i Raymond Fernandez van formar la parella més buscada d'Amèrica. Coneguts com "els assassins de cors solitaris", amants de la mentida, els diners fàcils i el sexe escabrós, estafaven les seves víctimes i després les mataven brutalment. Els seus objectius eren vídues de guerra i dones adinerades que tenien la mala fortuna de respondre als anuncis a la premsa en què Ray es presentava com l'amant llatí ideal.