Després de rebre maltractaments tota la vida, un noi amb antecedents que viu a un barri marginal és jutjat per l’assassinat a ganivetades del seu pare. Al judici, totes les evidències li van en contra: l’arma del crim, els testimonis, una coartada amb molts punts febles… Pels dotze membres del jurat el veredicte és obvi, tots pensen que el noi és culpable i ha de ser condemnat a la cadira elèctrica. Fins que el jurat número 8 exposa que té dubtes raonables. Hauran de deliberar llargament…
Viena, principis del segle XIX. En plena decadència i assetjat pel penediment, l'antic compositor imperial Antonio Salieri es culpa a si mateix de la mort de Mozart i intenta suïcidar-se. Internat en un manicomi, rep la visita d'un capellà que li proposa la confessió per confortar la seva ànima. Llavors repassa la seva vida i la tortuosa relació amb Mozart, des d'una admiració que barreja amb reprovació moral i odi. Salieri, que basa el seu èxit en la disciplina i el sacrifici, contempla impotent com Mozart crea obres d'una bellesa que mai no podrà assolir. Enfurismat per la pèrdua de protagonisme, farà mans i mànigues per enfonsar la carrera d'en Mozart.
George i Martha són un matrimoni que es professa un odi salvatge. Tots dos tenen personalitats autodestructives, coneixen perfectament les debilitats de l'altre i saben com exasperar-ho. George és un professor d'història alcohòlic. Martha, la filla del director de la universitat on George fa classes, és una dona frustrada i vulnerable. Un dissabte a la nit, després d'una festa, conviden a casa seva un nou professor i la seva dona. La presència d'aquesta parella no evita que Martha i George s'humiliïn i es maltractin com de costum. A través d'aquest joc cruel surt a la llum la veritat tant sobre els amfitrions com sobre els convidats.
La mort imminent de l'ancià patriarca d'una acomodada família del Sud desencadena terribles tensions entre els seus hereus. Un dels seus fills, Brick, indecís i apàtic, es refugia a l'alcohol i es mostra completament indiferent davant la situació, però Maggie, la seva dona, no està disposada a contemplar impassible la seva destrucció. L'altre, Gooper, com la seva dona, és ambiciós i oportunista.
La marina nord-americana es troba amb un problema: té dos soldats acusats d’haver mort un company en una acció de càstig no autoritzada i vol que l’assumpte es resolgui ràpidament i sense repercussions judicials. Per això nomena advocat defensor el tinent Kaffee, un jove acabat de llicenciar en Dret i amb fama d’eficàcia que, tot i la seva brillantor mental, està més preocupat pel ‘softball’ que per les qüestions legals. El que havia de ser un cas rutinari demostra ser més complex: el soldat mort havia trencat la cadena de comandament denunciant a una autoritat superior uns fets obscurs que va viure a la base de Guantánamo. Kaffee forma equip jurídic amb la comandant Joanne Galloway, que l’impulsa a buscar la veritat per damunt de les conveniències de les autoritats militars que l’han designat.
Lulú és una dona ambiciosa i sense moral que fa servir els homes a la seva voluntat. Desinhibida i atractiva, l'aprofitament dels seus encants comportarà també els seus perills.
Sandy i Danny han passat un romàntic i meravellós estiu junts, però les vacances es van acabar i els camins es van separar. En tornar a l'institut Rydell, tots dos tornen a trobar-se de manera sorprenent, però el problema és que la imatge i actitud de Danny no és la mateixa que durant l'estiu: ja no és l'encantador i atent noi que va enlluernar Sandy, sinó algú cregut i insensible que només vol presumir de dur davant dels amics.
Anglaterra, 1529. El matrimoni entre Enric VIII i Caterina d'Aragó no ha pogut engendrar un hereu i la dinastia perilla. Per posar-hi remei el rei es proposa repudiar la reina i casar-se amb Anna Bolena, encara que sigui sense consentiment del Papa. A aquesta decisió s'oposa Sir Thomas More, eminent humanista aleshores membre del Consell Reial. Quan el monarca decideix tirar pel dret, trencar amb l'església catòlica i erigir-se en cap de l'església d'Anglaterra, Sir Thomas es trobarà en un greu dilema entre la seva fidelitat al rei i els seus principis morals i religiosos. A diferència d'una cort d'intrigants i llagoters, Sir Thomas triarà actuar d'acord amb la seva consciència.