Extenuat pel frenètic ritme de la cadena de muntatge, un obrer metal·lúrgic acaba perdent la raó. Després de recuperar-se en un hospital, surt i és empresonat per participar en una manifestació en què es trobava per casualitat. A la presó, també sense pretendre-ho, ajuda a controlar un motí, gràcies a la qual cosa queda en llibertat. Un cop fora, reprèn la lluita per la supervivència en companyia d'una jove òrfena que coneix al carrer.
Una mare soltera i sense recursos es veu obligada a abandonar el seu nadó. Casualment és descobert per en Charlot, un rodamón sensible que, encara que en un principi malda per desfer-se'n, aviat n'està molt d'ell. Cinc anys després, tots dos són inseparables i el noiet ajuda activament en Charlot a preparar els seus tripijocs per guanyar-se la vida. Mentrestant, la mare s'ha convertit en una rica i famosa cantant. Malgrat el seu èxit, l'aflicció pel seu nadó perdut encara hi perviu i es dedica a ajudar els nens més necessitats.
Un país imaginari en fallida requereix el suport econòmic d'una acabalada vídua (Margaret Dumont) per tirar endavant. Com a condició per estendre el finançament, la creditora exigeix que l'excèntric Rufus T. Firefly (Groucho Marx) prengui les regnes de la nació. Desitjant treure partida de la crisi, l'ambiciós ambaixador d'una potència veïna (Louis Calhern) farà tot el possible per desprestigiar el nou líder i per fer-ho recorrerà a dos inusuals espies (Harpo i Chico Marx).
Jerry Travers, un astre de la comèdia musical americana, arriba a Londres i s'instal·la a l'habitació del productor de la seva obra, Horace Hardwick. L'atzar us fa conèixer la bella model Dale Tremont, que s'allotja a l'habitació de baix. Ella el pren, erròniament, per Hardwick i, en assabentar-se que està casat (en realitat, i encara que no ho sap, amb una amiga seva, Madge), el rebutja i viatja amb el seu cap, el modista Alberto Beddini, a Venècia, on , per despit, es casarà amb ell.
Taquillera pel·lícula de la Warner, amb Michael Jordan i dibuixos animats, amb un partit de basquetbol com a eix central. Bugs Bunny i el seu equip desafien als Nerdlucks (un grup de petits extraterrestres) a un partit de basquetbol per decidir si els Looney Vagabundegis romanen a la Terra... o es converteixen en la major atracció d'un parc d'atraccions de Muntanya Tontolandia, en una llunyana galàxia. Els Nerdlucks tenen una arma secreta monstruosa a favor seu: s'han apoderat de les millors qualitats de les estrelles de la NBA (com Charles Barkley i Patrick Ewing) convertint-se en supermonstres. Però això no és tot, amics. L'equip dels Looney també posseeix una arma secreta. I resulta ser el millor jugador d'aquest o qualsevol altre univers: Michael Jordan!
Els protagonistes de la primera pel·lícula sortiran de l'illa amb avió i tindran un accident mentre sobrevolen Àfrica...
En Bob Munro i la seva família necessiten passar més temps junts. Després de prometre'ls que els duria de vacances a Hawaii, en Bob canvia de plans sense dir-los res. En comptes d'una setmana en un paradís tropical, faran un viatge per carretera a Colorado en autocaravana. Però la vida a l'autocaravana no té res a veure amb la vida còmoda que tenen a Los Angeles i els intents d'en Bob per difondre l'esperit de vacances a la família es converteixen en una amenaça.
John Brown és un innocent guàrdia de seguretat que somia ser el millor agent de policia del món. Quan accidentalment el seu camí es creui amb el malvat Sanford Scolex serà donat per mort. A l'hospital, Brenda Bradford us implantarà al cos 14.000 dispositius fàcils d'utilitzar. Quan Brown desperti, s'haurà transformat a l'Inspector Gadget, una màquina perfectament preparada per lluitar contra el crim. Basada en la sèrie de dibuixos animats de TV dels anys vuitanta. Efectes especials de Stan Winston.