La jove Sabrina, filla del xofer britànic dels poderosos Larrabee, està enamorada del fill menor de la família, que coqueteja amb ella per pur entreteniment. El pare l'envia a París, d'on torna convertida en una dona elegant i seductora que trastorna els dos germans Larrabee, tant el frívol David com l'hermètic i l'adust Linus.
Allen, compositor musical, i Jean, decoradora d'interiors, es veuen obligats a compartir temporalment la mateixa línia de telèfon, cosa que dóna lloc a contínues discussions entre ells. Tots dos treballen per al mateix cap, Jonathan, però no es coneixen personalment. Jonathan pretén Jean i vol casar-se amb ella. No obstant, en una festa, Allen reconeix per la veu Jean i entaula conversa amb ella ocultant la seva identitat.
Una adolescent francesa sense inhibicions i el seu atractiu pare descobriran el costat fosc de la passió en aquesta adaptació del 1958 de la novel·la de Francoise Sagan. Jean Seberg és Cecile, la nena mimada de 17 anys de Raymond (David Niven), un ric parisenc vidu. Tots dos passen les vacances en una luxosa mansió de la Riviera Francesa. Però la seva existència superficial i hedonista trontolla quan Raymond decideix casar-se amb la padrina purina de Cecile, Anne (Deborah kerr), que no aprova l'aventura d'estiu de la noia amb Philippe (Geoffrey Horne). Per preservar intacte el seu món sense problemes, Cecile planeja desfer-se d'Anne. Però de sobte els seus plans prenen un caire inesperat.
Judy O'Brien forma part d'un grup de ball i aspira a dedicar-se al ballet clàssic. Bubbles, companya seva, deixa el grup per centrar-se en la comèdia. Quan el grup es desfà, Bubbles ofereix a la Judy un ingrat treball: ser la telonera del seu espectacle.
Sabrina Fairchild (Julia Ormond), la filla del xofer de l'acaudalada família dels Larrabee, des de nena es va sentir fascinada pels germans Larrabee, especialment per David. Convertida ja en una joveneta, gràcies als estalvis del seu pare, se'n va a París. Quan torna als Estats Units, s'ha transformat en una bella i sofisticada jove que enlluerna David fins al punt que està disposat a trencar el compromís matrimonial amb una milionària. Però Linus (Harrison Ford), el germà gran, ha tancat un tracte comercial amb el pare de la núvia de David i no està disposat a consentir que ningú no interfereixi en els seus negocis.
París, 1900. Gaston és un jove milionari que s'avorreix, tot i ser el solter més perseguit de tota la ciutat. Gigi és gairebé una nena, no té encara edat per a balls i amors. Però Gaston és amic de la família i la visita sovint. L'àvia de Gigi somia un casament entre Gastón i la seva néta. Però els plans de Gaston pel que fa a Gigi no tenen res a veure amb el matrimoni.
Barbara Novak (Zellweger) és una jove escriptora feminista el primer llibre del qual, titulat precisament "A baix l'amor", s'ha convertit en un model que segueixen les dones de tot el món. El llibre parteix del principi: les dones poden gaudir del sexe sense que l'amor sigui un obstacle. Convençut que Novak és un frau i que, en el fons desitja allò que qualsevol dona (amor i matrimoni), el reporter estrella d'una revista de cavallers (Ewan McGregor) intenta desemmascarar-la, fent que se n'enamori, per a això adopta la tímida personalitat de l'astronauta Zip Martin.
La Shelly és una conilleta del Playboy que, després de ser expulsada de la famosa mansió Playboy va a parar a una germandat de noies d'una universitat. La Shelly haurà d'ensenyar moltes coses a les seves companyes d'estudis.
Tank és un jove seductor especialitzat a ofendre i humiliar les dones. Per aquest motiu, homes abandonats per les seves xicotes el contracten. El mètode és senzill: Tank concerta una cita amb l'antiga xicota de l'home que el contracta i utilitza tots els seus recursos perquè la trobada resulti tan negativa per a la dona que, desencisada, decideixi tornar amb el seu ex. Tot va bé fins que Dustin, el millor amic de Tank, el contracta per recuperar l'Alexis. Però resulta que, per primer cop, Tank s'enamora de la noia i, per compte de fer-li passar la pitjor nit de la seva vida, la sedueix, sense pensar en les conseqüències.