Berlín, abril del 1945. Una nació està a punt d'enfonsar-se. Als carrers de la capital alemanya s'hi lliura una batalla acarnissada. Les tropes soviètiques avancen ràpidament i ja tenen la ciutat pràcticament assetjada. Hitler s'ha atrinxerat al seu búnquer amb el seu cercle de confiança. Entre aquestes persones hi ha Traudl Junge, la secretària personal del Führer. Tot i que Berlín ja no pot resistir més, Hitler es nega a abandonar la ciutat, i tampoc vol negociar la capitulació amb les potències aliades. Ha perdut la noció de la realitat i continua pensant que pot guanyar la guerra. Quan per fi s'adona que no li queda cap sortida, prepara el seu últim comiat al costat de la seva dona, Eva Braun.
El fiscal de Nova Orleans, Jim Garrison, va reobrir el cas de l'assassinat del president dels Estats Units John F. Kennedy i va presentar càrrecs contra algunes persones. Després d'entrevistar nombrosos testimonis de Dallas i persones relacionades amb els fets, va mantenir la tesi que el magnicidi va ser fruit d'una conspiració en què podrien haver intervingut l'FBI, la CIA i el mateix vicepresident Lindon B. Johnson.
Oscaritzada aproximació a la figura del general Patton, un dels noms mítics sorgits de la Segona Guerra Mundial. A la vegada, una reflexió sobre l’home i la guerra.
Malcolm Little (1925–1965) va néixer a Omaha (Nebraska). El seu pare, ministre baptista, va morir sent ell nen, i la seva mare va acabar en un psiquiàtric quan el Ku Klux Klan va incendiar casa seva. Després de ser rebutjat per l'exèrcit, va caure a la delinqüència i va anar a parar a la presó. Allí es va convertir a l'Islam i va canviar radicalment la seva vida, aviat es va convertir en un carismàtic líder del moviment d'alliberament de la comunitat negra nord-americana.
El llibre de Tom Wolfe sobre la història del programa espacial dels Estats Units, es llegeix com si fos una novel·la, i la pel·lícula manté aquesta mateixa emocionant aparença de ficció. Fa un recorregut des del trencament de la barrera del so per Chuck Yeager a la base de la Força Aèria d'Edwards fins als 7 astronautes seleccionats per al programa Mercuri, el primer projecte dels Estats Units per enviar persones a l'espai. Mostra que ningú tenia ni idea de com desenvolupar un programa espacial o quina era la manera de seleccionar les persones que hi havien de participar. Emocionant, divertit i encantador, tot alhora.
Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.
Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.
La Sissí ha demostrat la seva habilitat per tractar tant els assumptes d'estat com les delicades relacions amb la seva sogra, l'arxiduquessa Sophie. Aprofitant un viatge que fa la Sissí a Hongria amb el comte Andrassy per calmar una insubordinació de la noblesa, l'arxiduquessa escampa el rumor que tots dos tenen un idil·li. Quan es retroben la Sissí i en Franz Joseph, resulta que ella té una malaltia pulmonar i necessita tractar-la a Grècia.
L'apassionada i ambiciosa reina egípcia Cleòpatra té la determinació de seduir l'emperador romà Juli Cèsar. Quan Juli Cèsar és assassinat, Cleòpatra redirigeix les seves atencions al seu general Marc Antoni, que jura arribar al poder. Però el successor del cèsar té altres plans...
Richard Nixon va ser un dels presidents més controvertits dels EUA Mentre que per a alguns va representar, arran del Cas Watergate (1973), el pitjor de la democràcia americana; per a uns altres va ser un gran estadista que va contribuir a posar fi a la guerra freda.
1907. A Battle Creek (Michigan) hi ha el famós balneari que dirigeix el doctor John Harvey Kellog, cirurgià, creador i defensor rigorós de la vida biològica. En aquest luxós balneari es dóna cita la classe alta per posar-se en mans del doctor Kellog.