El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
Robert Angier és un il·lusionista respectat que s'obsessiona amb un dels trucs del rival Alfred Borden. Per aconseguir el truc farà tot el possible, sense saber fins a quin punt canviarà la vida...
Després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), el pare d'Alicia Huberman, un espia nazi, és condemnat per traïció contra Estats Units. Després del judici, Alícia dóna una festa en què apareix un atractiu desconegut anomenat Devlin. Es tracta d'un agent dels serveis d'Intel·ligència que reclama la seva col·laboració per atrapar Alexander Sebastian, el cervell dels nazis al Brasil. Al principi es mostra reticent, però finalment hi accedeix, sobretot, perquè s'ha enamorat de l'atractiu agent americà. Un cop al Brasil, l'Alícia es guanya la simpatia de Sebastian i es viurà a casa seva. Però la seva implicació a l'assumpte acaba posant en perill la seva vida.
Juan Miranda i John Mallory, veterà de l'IRA, es coneixen a Mèxic i planegen treballar plegats robant bancs. Un dia dinamiten allò que creien que era un banc local i resulta ser una presó. L'explosió allibera els revolucionaris que estaven presos i tots dos es converteixen en herois de la revolució. Poc temps després, les tropes del govern, comandades pel coronel Gutiérrez, comencen a seguir-los els passos.
Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.
Ben és un alcohòlic la vida del qual s'està anant en orris. Decideix anar-se'n a Las Vegas, la ciutat on els bars mai tanquen, per beure fins a morir. Allà coneix Sera, una prostituta. S'accepten, s'enamoren, se separen i es retroben. Una meravellosa història sobre dues persones que aprenen a acceptar-se l'un a l'altre sobre com enmig de la foscor pot sorgir una petita flama d'esperança a les seves vides.
París, primavera del 68. L'Isabelle i el seu germà Theo decideixen convidar en Matthew, un jove estudiant nord-americà, mentre els seus pares estan de vacances. Lliurats al seu lliure albir, experimenten mútuament amb les seves emocions i se*ualitat i desenvolupen una sèrie de jocs psicològics cada cop més absorbents.
L'astrofísic americà David Sumner (Hoffman) es trasllada a viure al poble de la seva dona, a la Gran Bretanya. És un home reservat i tímid que viu absort a les seves investigacions i procura evitar qualsevol disputa. Tot i això, la violència de certs individus del poble arriba a tal extrem que Sumner, situat entre l'espasa i la paret, reacciona amb les mateixes armes que els seus agressors per defensar la seva dona i la seva llar... Obra clau en la filmografia de Peckinpah, "Gossos de palla" és un estudi sobre la violència de l'ésser humà basat en la novel·la "The Siege of Trencher's Farm", de Gordon M. Williams.