Convençut que els comunistes estan contaminant a la nació americana, el general Jack D. Ripper, en un accés de bogeria paranoica, ordena un atac aeri nuclear per sorpresa sobre la Unió Soviètica. El seu ajudant, el capità Mandrake, tracta d'esbrinar el codi per detenir el bombardeig. Per solucionar el problema, el president d'EE. UU. es comunica amb Moscou per convèncer al dirigent soviètic de què l'atac és un estúpid error. Mentrestant, l'assessor del president, un antic científic nazi, el Dr. Strangelove, confirma l'existència de la "Màquina del Judici Final", un dispositiu de represàlia soviètic capaç d'acabar amb la humanitat per sempre.
Durant la visita del senador Raskob a una de les bases del Comandament Aeri Estratègic a Omaha, es produeix una alarma que obliga als bombarders nord-americans que estan a l'aire a dirigir-se amb la seva càrrega cap a una ciutat soviètica.
Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.
La Sissí ha demostrat la seva habilitat per tractar tant els assumptes d'estat com les delicades relacions amb la seva sogra, l'arxiduquessa Sophie. Aprofitant un viatge que fa la Sissí a Hongria amb el comte Andrassy per calmar una insubordinació de la noblesa, l'arxiduquessa escampa el rumor que tots dos tenen un idil·li. Quan es retroben la Sissí i en Franz Joseph, resulta que ella té una malaltia pulmonar i necessita tractar-la a Grècia.
Dos amics i la cosina d'un d'ells, que acaba d'arribar als Estats Units des de Budapest, viuen a Florida diverses aventures. Popular pel·lícula del cinema independent dels anys vuitanta. Es va rodar en 18 dies amb un equip de només onze persones: tres actors i vuit tècnics.
Noves peripècies personals i esportives del boxejador Rocky Balboa, aquesta vegada enfrontant-se a un dur i fred boxejador soviètic: l'Ivan Drago.
A David Lughtman, estudiant de disset anys, li han suspès diverses assignatures. Però fent ús de la seva gran habilitat amb els ordinadors, aconsegueix canviar les notes i aprovar el curs. Un dia, jugant amb la seva màquina, David entra en contacte amb "Joshua", l'ordinador del Departament de Defensa dels Estats Units, i decideix "jugar a la guerra". El noi creu que és un joc més però, sense adonar-se'n, desafia "Joshua" a un esgarrifós joc de guerra termonuclear mundial. Entre les dues màquines planegen desplegar totes les estratègies i opcions per a una Tercera Guerra Mundial.
Durant la Guerra Freda, el coronel del KGB Serguei Grigoriev, se sent defraudat pel règim comunista. El coronel Grigoriev es posa en contacte amb l’enginyer francès Pierre Froment, a qui proporciona informació confidencial que no triga en arribar al president Mitterrand. Mitterrand alerta al president Reagan sobre l’existència d’una xarxa d’espionatge gràcies a la qual els soviètics coneixen fins al més mínim detall les investigacions científiques, industrials i militars dels països occidentals. Per tot plegat, la vida de Pierre Froment i la de la seva família està en perill.
Biografia de James Wilson, entre 1930 i 1960. Graduat a la Universitat de Yale, va acabar sent un dels fundadors de la CIA. Se suposa que el personatge es basa en el llegendari i astut en cap d'intel·ligència James Jesús Angleton.