Viena, principis del segle XIX. En plena decadència i assetjat pel penediment, l'antic compositor imperial Antonio Salieri es culpa a si mateix de la mort de Mozart i intenta suïcidar-se. Internat en un manicomi, rep la visita d'un capellà que li proposa la confessió per confortar la seva ànima. Llavors repassa la seva vida i la tortuosa relació amb Mozart, des d'una admiració que barreja amb reprovació moral i odi. Salieri, que basa el seu èxit en la disciplina i el sacrifici, contempla impotent com Mozart crea obres d'una bellesa que mai no podrà assolir. Enfurismat per la pèrdua de protagonisme, farà mans i mànigues per enfonsar la carrera d'en Mozart.

A l'estiu de 1984, Margaret Thatcher és al poder i el Sindicat Nacional de Miners (NUM) està en vaga per la privatització i el tancament de mines. A la manifestació de l'Orgull Gai de Londres, un grup d'activistes gais i lesbianes decideix recaptar diners per donar suport a les famílies dels miners en vaga. Es fiquen en contacte amb els miners d'un poble de Gal·les. Quan visiten el poble es troben amb alguns prejudicis i primer una certa distància, fins que apareixen les semblances i la coneixença. Les dos comunitats diferents es van unint per una causa comú. Basada en fets reals.

George i Martha són un matrimoni que es professa un odi salvatge. Tots dos tenen personalitats autodestructives, coneixen perfectament les debilitats de l'altre i saben com exasperar-ho. George és un professor d'història alcohòlic. Martha, la filla del director de la universitat on George fa classes, és una dona frustrada i vulnerable. Un dissabte a la nit, després d'una festa, conviden a casa seva un nou professor i la seva dona. La presència d'aquesta parella no evita que Martha i George s'humiliïn i es maltractin com de costum. A través d'aquest joc cruel surt a la llum la veritat tant sobre els amfitrions com sobre els convidats.