El 1920, al Lower East Side, el barri jueu de Nova York, Noodles fa alguns robatoris amb els seus companys Cocky, Patsy i Dominic. Arriba un cinquè col.lega, Max, el més decidit i que aviat serà el cap de la banda. Durant una baralla amb la banda rival, Noodles venja l'assassinat de Cocky matant el cap de la banda i és empresonat. El 1930, Noodles surt de la presó i l'acullen els seus amics, que han prosperat gràcies a la prohibició. Quan s'aboleix la llei seca, Max té nous projectes i per aconseguir diners planeja robar el Banc de l'Estat. Espantat per aquesta idea, Noodles denuncia els seus amics. La policia els mata i Noodles, trasbalsat, es refugia en un fumador d'opi. El 1968, Noodles, envellit, acudeix a una misteriosa convocatòria i retroba els llocs de la seva infantesa. Acaba descobrint que Max encara és viu i que, portat per la seva ambició, sempre ha enganyat a tothom.
Isaac Davis, de 42 anys, guionista de televisió, està fart de la superficialitat del mitjà i renuncia a la seva feina per dedicar-se a escriure un llibre sobre Manhattan. Després que la seva segona dona, Jill, l'ha abandonat per una altra dona, Isaac es troba involucrat en un afer sentimental amb Tracy, una adolescent de 17 anys, cosa que li fa sentir remordiments. D'altra banda, l'atrau cada cop més Mary, una pseudointel·lectual que manté relacions amb Yale, un professor d'universitat que és el millor amic d'Isaac.
El 1965, en uns dies que està sola perquè té el marit i els nens en una fira, Francesca Johnson veu alterada la seva pacífica vida de mestressa de casa a causa de l'aparició de Robert Kincaid, un fotògraf de la revista National Geographic, que prepara un reportatge sobre els ponts del comtat de Madison. Durant quatre dies ella l'acompanya a localitzar els ponts i viu amb ell un idil·li agredolç que necessita recollir en el seu diari. Un cop morta, els fills el troben i són conscients de les il·lusions i la soledat que havia experimentat Francesca.
L'Alvy Singer és un còmic que coneix una noia jove i prometedora, l'Annie Hall, i hi comença un idil·li ple de les típiques angúnies i malentesos. Ella és tota ingènua i vol fer carrera com a cantant a Manhattan. És nerviosa i insegura i es deixa dur pel Singer. Però a mesura que passa el temps, l'Annie madura i comença a buscar el seu propi destí. Per això es trasllada a Los Angeles per obrir-se nous camins. Per al Singer, Los Angeles és un territori foraster ple de personatges ridículs. Però l'Annie adora l'ambient d'aquesta ciutat i deixa el Singer sol a Nova York.
L'equip de producció d'una pel·lícula es troba en una illa tropical cercant localitzacions exòtiques. El que troben és un goril·la gegantí, que sembla tenir una especial tirada cap a l'estrella rossa de la peli.
La mort imminent de l'ancià patriarca d'una acomodada família del Sud desencadena terribles tensions entre els seus hereus. Un dels seus fills, Brick, indecís i apàtic, es refugia a l'alcohol i es mostra completament indiferent davant la situació, però Maggie, la seva dona, no està disposada a contemplar impassible la seva destrucció. L'altre, Gooper, com la seva dona, és ambiciós i oportunista.
Berlín, octubre del 1989. Uns dies abans de la caiguda del Mur, la mare d'Alex, una dona orgullosa de les seves idees comunistes, entra en coma. Quan desperta vuit mesos després, el seu fill farà el possible i l'impossible perquè no sàpiga que està vivint en una Alemanya reunificada i capitalista. El seu objectiu és convertir l'apartament familiar en una illa ancorada en el passat, una mena de museu del socialisme on la seva mare visqui còmodament creient que res no ha canviat.
Michel Poiccard és un ex-figurador de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament un motorista de la policia. Sense cap remordiment pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca Patricia, una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Camps Elisis; somia també matricular-se a la Sorbona i escriure algun dia en aquest diari. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia ho està buscant per la mort del motorista.
Històries independents a través de les quals Jim Jarmusch presenta el panorama nocturn de cinc grans ciutats (Los Angeles, Nova York, París, Roma i Hèlsinki), amb un taxi, i el que en ell hi passa des del vespre fins a la matinada d'un mateix dia.
Bill Harford és un metge de Nova York a qui la vida li va molt bé. Té una dona preciosa, una filla i una feina que l'omple. Una nit, Alice, la seva dona, li explica les seves fantasies sexuals i també que va estar a punt de deixar-ho tot i marxar amb un altre home. William queda aclaparat amb la confessió d'Alice i busca respostes.
Sévérine, una jove casada amb un atractiu cirurgià, descobreix l'existència de la prostitució diürna. Impulsada per la curiositat, ingressa a la casa de cites d'Anaïs i s'acaba acostumant a portar una doble vida. L'aparició de Marcel, un delinqüent que se n'enamora, complicarà la situació de la protagonista. El 2006 va comptar amb una seqüela, "Belle Toujours", dirigida per Manoel d'Oliveira.
A l'època de la Llei Seca (1920-1933), Dave és un contrabandista d'alcohol que està a punt de tancar un tracte important amb un mafiós de Chicago. Com que les pomes de la captaire Annie sempre li han donat sort, envia un dels seus homes a buscar-la per tancar l'operació. Però Annie està completament desesperada: la seva filla, que no veu des de fa molts anys, arriba d'Europa acompanyada del seu xicot i del sogre, uns aristòcrates italians, i Annie s'haurà de convertir en una gran dama per no defraudar-la.
Cinc joves interpreten els papers que viuen en la seva vida real: un taxista, una dependenta, una noia d’una botiga de discs, un viatjant de vins i una model. Quan es va acabar de rodar, les estrelles van tornar a desaparèixer enmig de la multitud anònima de la qual havien sorgit. Un diumenge al Berlín del 1929. Amb una marcada estilització documental, el film –amb guió de Billy Wilder– capta els matisos de l’activitat dels berlinesos amb un estil amablement satíric.