Durant el regnat d'Eduard VII (1901-1910), una família anglesa formada per un pare banquer, una mare sufragista i dos nens rebels --que pretenen cridar l'atenció del seu pare fent la vida impossible a totes les mainaderes-- es veurà alterada amb l'arribada de Mary Poppins, una institutriu molt especial, que baixa dels núvols emprant el seu paraigua com a paracaigudes. Debut i Oscar per a Julie Andrews en aquest clàssic del cinema familiar que al seu dia va batre rècords de taquilla. Una mainadera màgica i cançons enganxoses que faran les delícies dels més petits de casa.

C.R. MacNamara, un alt directiu destinat a Berlín Occidental, rep l'encàrrec de tenir cura de la filla del cap durant una de les visites. Quan MacNamara s'assabenta que la noia s'ha escapat i ha contret matrimoni amb un exaltat jove comunista, i que el seu cap estarà de tornada en només vint-i-quatre hores, no li queda més remei que transformar el reticència revolucionària en un gendre digne; altrament, ja es pot acomiadar del seu ascens. Però en menys del que es triga a dir "un, dos, tres", els seus plans se li escapen de les mans i provoquen un incident internacional capaç d'enfadar els russos, els alemanys i, el que és pitjor, el seu pròpia dona, que ja és amb la mosca darrere de l'orella.

En un barri modern i anodí, on tot està excessivament organitzat, hi viuen Monsieur Arpel, la seva dona i el seu fill Gérard, que s'avorreix sobiranament. L'arribada del seu oncle, Monsieur Hulot, un personatge somiador i ple de fantasia, alterarà aquest món tan asèptic, sobretot perquè no triga a convertir-se en el millor amic del nebot.

Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.

En l'època glacial de la prehistòria un mamut, un mandrós gegant i un tigre s'ocuparan de cuidar un bebè humà extraviat per la seva família.

Daisy Werthan és una professora jubilada de 72 anys, vídua, rica i jueva. Arran d'un accident a la sortida del garatge que de poc no acaba en desgràcia, el seu fill Boolie decideix que la millor solució per prevenir futurs desastres és contractar un xofer que l'acompanyi conduint. En Hoke, el xofer contractat, no té un bon començament amb l'obstinada i rondinaire velleta, que trigarà força a acceptar de bon grat la seva presència. Tot i així., el tarannà afable i conciliador d'en Hoke farà que la relació amb Miss Daisy vagi creixent i millorant al llarg dels anys.

Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.

La Sissí ha demostrat la seva habilitat per tractar tant els assumptes d'estat com les delicades relacions amb la seva sogra, l'arxiduquessa Sophie. Aprofitant un viatge que fa la Sissí a Hongria amb el comte Andrassy per calmar una insubordinació de la noblesa, l'arxiduquessa escampa el rumor que tots dos tenen un idil·li. Quan es retroben la Sissí i en Franz Joseph, resulta que ella té una malaltia pulmonar i necessita tractar-la a Grècia.

Els preparatius d'un elegant casament a Nova Delhi, que durarà quatre dies, reflecteixen els conflictes entre generacions partidàries de seguir les tradicions i altres defensores de la modernitat.

Una adolescent passa uns dies de vacances a la platja amb els seus pares, que l’únic que fan és beure, dormir i discutir. Una nit, avorrida de la situació, se’n va amb el seu germà a una discoteca i comença a flirtejar amb homes madurs, prenent consciència de la fascinació que genera el seu cos. Un relat àcid i desencantat d’iniciació sexual femenina.