Amb la història d’un grup de presoners francesos que preparen la seva fugida de la fortalesa on estan tancats, Renoir fa una denúncia de la guerra i una apologia de la pau i la comprensió entre les persones i les nacions.
Hollywood, 1947. Eddie Valiant, un detectiu de poca muntanya, ha estat contractat per trobar proves que demostrin que Marvin Acme, magnat del negoci dels articles de broma i propietari de Toontown, està rondant Jessica Rabbit, dona fatal i esposa de la superestrella del Marron Cartoon, Roger Rabbit. Quan Acme apareix assassinat, totes les proves apunten a Roger, i el sinistre i ambiciós Jutge Doom està decidit a condemnar-lo com sigui. Roger suplica a Valiant que l'ajudi a trobar el veritable culpable, però l'assumpte s'anirà complicant a mesura que Eddie va descobrint, escàndol després d'escàndol, que la mateixa existència de Toontown corre perill.
Durant la Segona Guerra Mundial, dos homes lluiten a la batalla d'Stalingrad. La destresa d'en Vassili Zaitsev, un franctirador, impressiona Danilov, un oficial responsable de la propaganda soviètica. Danilov fa que Vassili esdevingui un heroi nacional, però tots dos s'enamoren de la mateixa dona, la Tanya, que lluita amb ells com un soldat més.
Dustin Hoffman, dues vegades guanyador de l'Oscar®, dóna vida al polèmic còmic dels anys 60 Lenny Bruce en aquesta emblemàtica pel·lícula que va obtenir sis nominacions als Oscar®, inclòs el de la millor pel·lícula. Un retrat intens d'un home empès a injectar una mica de franquesa a una cultura hipòcrita, Lenny és una pel·lícula enginyosa, imaginativa i extraordinària. Des del seu primer xou aquest còmic de Catskills, Lenny Bruce, deixa clar que és una figura a tenir en compte. Armat amb un discurs escandalós i amb una ballarina de striptease com a musa (Valerine Perrine), Lenny revoluciona la comèdia i tots els Estats Units amb el seu aspre i, sovint, ofensiu humor. Però la vida dels bars del circuit de la comèdia comença a fer efecte en ell. Les drogues i arrestos pel contingut de les seves actuacions pesen massa aquest paladí poc convencional... però no li impedeixen arribar a uns extrems que el condueixen al seu tràgic final, cosa que el converteix en tot un mite.
Basada en fets reals. Barbara Graham és una dona de pèssima reputació que freqüenta bars immunds i que ha estat condemnada per crims mesquins. Dos coneguts seus cometen un assassinat i, quan els atrapen, comencen a sospitar que la Bàrbara els ha delatat. Per venjar-se, decideixen inculpar-la i és condemnada a mort. El matí del 3 de juny de 1955 entra a la cambra de gas de la penitenciària de San Quintí (Califòrnia). Dur al·legat contra la pena de mort.
Després de deu anys a la presó, un antic capo de la màfia (Edward G. Robinson) queda en llibertat, però li resulta molt difícil adaptar-se als nous i canviants anys 30.