Després de rebre maltractaments tota la vida, un noi amb antecedents que viu a un barri marginal és jutjat per l’assassinat a ganivetades del seu pare. Al judici, totes les evidències li van en contra: l’arma del crim, els testimonis, una coartada amb molts punts febles… Pels dotze membres del jurat el veredicte és obvi, tots pensen que el noi és culpable i ha de ser condemnat a la cadira elèctrica. Fins que el jurat número 8 exposa que té dubtes raonables. Hauran de deliberar llargament…
En una megalòpolis de l'any 2000, els obrers estan condemnats a viure reclosos en un gueto subterrani, on hi ha el cor industrial de la ciutat. No obstant això, incitats per un robot, es rebel·len contra la classe dominant i amenacen de destruir la ciutat exterior. Freder (Gustav Frölich), el fill del sobirà de Metròpolis, i Maria, una noia d'origen humil, intentaran evitar la destrucció apel·lant als sentiments ia l'amor.
Viena, principis del segle XIX. En plena decadència i assetjat pel penediment, l'antic compositor imperial Antonio Salieri es culpa a si mateix de la mort de Mozart i intenta suïcidar-se. Internat en un manicomi, rep la visita d'un capellà que li proposa la confessió per confortar la seva ànima. Llavors repassa la seva vida i la tortuosa relació amb Mozart, des d'una admiració que barreja amb reprovació moral i odi. Salieri, que basa el seu èxit en la disciplina i el sacrifici, contempla impotent com Mozart crea obres d'una bellesa que mai no podrà assolir. Enfurismat per la pèrdua de protagonisme, farà mans i mànigues per enfonsar la carrera d'en Mozart.
Frankie Dunn ha entrenat i representat els millor boxejadors durant molts anys. Ara, ja gran, viu una existència solitària després de trencar la relació amb la seva filla. L'únic amic que té és l'Scrap, un exboxejador que té cura del gimnàs d'en Frankie. Un dia apareix al gimnàs Maggie Fitzgerald, una cambrera que vol canviar la seva vida a través de la boxa. En Frankie acceptarà, després de moltes reticències, d'entrenar-la.
A la casa de dos estudiants, van arribant personatges convidats a una mena de festa de fi de curs. El convidat més temut és el seu tutor i professor de criminologia, un astut criminòleg que nega l'existència del crim perfecte. I ara estan preocupats, perquè tenen un cadàver dins el bagul que fa de taula per al sopar. És d'un amic comú, i promès d'una antiga núvia d'un d'ells. Amb l'assassinat intenten demostrar al professor que sí existeix el crim perfecte. Mentre avança la nit, el professor va comprenent que els dos amics han assassinat a un dels seus alumnes i, utilitzant mètodes deductius, intenta descobrir-los, desarmant les seves coartades.
George i Martha són un matrimoni que es professa un odi salvatge. Tots dos tenen personalitats autodestructives, coneixen perfectament les debilitats de l'altre i saben com exasperar-ho. George és un professor d'història alcohòlic. Martha, la filla del director de la universitat on George fa classes, és una dona frustrada i vulnerable. Un dissabte a la nit, després d'una festa, conviden a casa seva un nou professor i la seva dona. La presència d'aquesta parella no evita que Martha i George s'humiliïn i es maltractin com de costum. A través d'aquest joc cruel surt a la llum la veritat tant sobre els amfitrions com sobre els convidats.
La mort imminent de l'ancià patriarca d'una acomodada família del Sud desencadena terribles tensions entre els seus hereus. Un dels seus fills, Brick, indecís i apàtic, es refugia a l'alcohol i es mostra completament indiferent davant la situació, però Maggie, la seva dona, no està disposada a contemplar impassible la seva destrucció. L'altre, Gooper, com la seva dona, és ambiciós i oportunista.
Cinc joves interpreten els papers que viuen en la seva vida real: un taxista, una dependenta, una noia d’una botiga de discs, un viatjant de vins i una model. Quan es va acabar de rodar, les estrelles van tornar a desaparèixer enmig de la multitud anònima de la qual havien sorgit. Un diumenge al Berlín del 1929. Amb una marcada estilització documental, el film –amb guió de Billy Wilder– capta els matisos de l’activitat dels berlinesos amb un estil amablement satíric.
La promesa d'oportunitats que ofereix Chicago el 1929 enlluerna Roxie, una innocent i extravertida noia que somia cantar i ballar per sortir de la seva vida grisa. La seva il·lusió és seguir els passos d'or de Velma, la seva admirada cantant de vodevil.
Un matí d´hivern un home i una noia es troben casualment mentre visiten un pis de lloguer a París. La passió se n'apodera i fan l'amor violentament al pis buit. Quan abandonen l'edifici, es posen d'acord per tornar-hi a trobar, en solitud, sense preguntar-se ni tan sols els noms.