En Salvatore, un reconegut realitzador de cinema, quan s'assabenta de la mort de l'Alfredo, evoca els temps en què era un nen a qui anomenaven Totò i que acabava de perdre el pare a la guerra. Totò anava regularment a la cabina del cinema del poble a veure l'Alfredo, el projeccionista, i va aprendre a fer funcionar les màquines. Un dia, la pel·lícula s'inflama i Totò salva l'Alfredo de l'incendi que destrueix el cinema. L'Alfredo, però, perd la vista. Es construeix el Nou Cinema Paradiso i Totò substitueix l'Alfredo, que li aconsella que se'n vagi del poble.

Christine Collins és una mare que recupera el seu fill, a qui havien segrestat mesos abans. Però a la bogeria del retrobament molt fotografiat, comença a sospitar que el nen que li han entregat no és el seu fill. Tot i unes forces de l'ordre corruptes i una opinió pública més que escèptica, intenta dilucidar el misteri costi el que costi. Tallada de boja i incapacitada, per fi troba un aliat al reverend Briegleb, que l'ajudarà a buscar-lo.

Oscaritzada aproximació a la figura del general Patton, un dels noms mítics sorgits de la Segona Guerra Mundial. A la vegada, una reflexió sobre l’home i la guerra.

Alfred Kinsey va ser un home que, l'any 1948, va canviar radicalment la cultura dels Estats Units publicant un llibre sobre la conducta sexual. Kinsey i els seus col·laboradors van entrevistar milers de persones i els van fer un qüestionari sobre els seus aspectes més íntims. Aquest treball va provocar un debat intens i va sacsejar la societat nord-americana, tradicional i puritana.

Encara que el viatge d'aquest home recorre tota una vida, se centra en els darrers 30 anys del jesuïta català per explicar la seva batalla contra uns enemics que, d'entrada, semblen imbatibles. La història comença l'any 1969, amb el seu retorn a l'Índia, després d'un exili obligat a Barcelona, on Vicenç Ferrer havia estat expulsat després de provocar la ira de sectors dirigents que havien vist en ell una seriosa amenaça als seus interessos personals. Amb cinquanta anys i acompanyat d'un reduït grup de fidels col·laboradors, entre els quals hi ha Anne Perry, la seva futura dona i sòcia principal d'aquesta incerta iniciativa, el carismàtic jesuïta torna en silenci, gairebé de puntetes, a un país que sentia com a seu, i on les autoritats tardaran 30 anys a donar-li la nacionalitat.