'L'home elefant' era el malnom de John Merrick. El nom responia a la seva gran deformitat física, causada per una malaltia que li va provocar la mort prematura i, sobretot, el va obligar a patir la incomprensió dels qui el consideraven menyspreable només perquè era "diferent".
En una petita ciutat de l'estat de Tennessee es jutja un professor per ensenyar als alumnes la teoria de l'evolució de les espècies. El darwinisme s'enfronta a una grollera i fonamentalista teoria del creacionisme en una explosiva batalla judicial entre l'advocat defensor Henry Drummond (Tracy) i el líder ultraconservador Matthew Harrison Brady (March). Basada en fets reals.
Basada en una història real, situada al món internacional del tràfic d'armes. La pel·lícula explora una conseqüència poc coneguda del final de la Guerra Freda, l'enorme quantitat d'armes que de sobte va quedar disponible als antics estats soviètics per vendre els països en desenvolupament (sobretot d'Àfrica) i les immenses sumes de diners pastades per els traficants d'armes que les van vendre. Molts pensen que és el atracament més gran del segle 20. Només a Ucraïna, entre 1982 i 1992 es van robar més de trenta-dos mil milions de dòlars en armes. Cap culpable ha estat mai atrapat ni processat.
La Molly Bloom, es veu obligada a abandonar una prometedora carrera com a esquiadora i acaba organitzant les partides de pòquer més exclusives de Los Angeles i Nova York. Una nit, agents de l'FBI detenen la Molly i a partir d'aquest moment es veu immersa en una batalla judicial amb l'única ajuda del seu advocat Charlie Jaffey, que veu en la Molly una noia del tot diferent a la que la premsa sensacionalista presenta.
El Lorenzo és un nen de 7 anys aparentment normal. Però va desenvolupant tot de símptomes estranys: té lapses de memòria i pèrdua d'audició. Els metges li diagnostiquen una malaltia degenerativa molt rara que és incurable. Els pares d'en Lorenzo, desesperats, buscaran qualsevol remei per guarir el seu fill.
A finals del segle XIX i al cap d'un any d'haver-se quedat viuda, alliberada per fi de l'autoritat del pare i del marit, Catherine Weldon es decideix a fer el que havia volgut fer sempre i que no estava ben vist quan era casada: dedicar-se a la pintura. Captivada per la llibertat que transmeten els quadres de la gent i els paisatges de l'oest americà que veu en una exposició a Nova York, emprèn el viatge cap a una remota reserva índia per pintar un retrat del cabdill sioux Toro Assegut. En arribar a la reserva, comprova que hi ha molt de ressentiment entre indis i blancs per tot el que ha passat els últims anys. També descobreix les penúries que han de passar els indis i la intenció del govern d'aprovar una llei que li permetrà apoderar-se de bona part del territori on sempre han viscut els indis. Tot i que en principi, l'objectiu del viatge només era pintar el retrat, la Catherine no pot evitar implicar-se en les disputes territorials.
Superproducció sobre el naixement de l'estat d'Israel (1948). Sis-cents onze jueus que han sobreviscut als camps d'extermini nazis, abandonen Alemanya en un vaixell (l'Estrella de David) que atraca a Xipre. Després de superar grans dificultats, aconsegueixen finalment salpar de l'illa a l'Èxode, vaixell de càrrega amb destinació a Palestina. L´objectiu dels refugiats és crear l´estat d´Israel. Akiva, un líder fanàtic, considera que el terrorisme és l'única via per construir la nació, però el seu germà Barek i el nebot Ari Ben Canaan (Paul Newman) no són de la mateixa opinió.