En un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, un grup d'alumnes descobrirà la poesia, el significat de Carpe Diem -aprofitar el moment- i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments pel mig de mètodes poc convencionals.

Lester Burnham, un home de mitjana edat, es troba en plena crisi: està cansat de la feina i avorrit i decebut del seu matrimoni. Però Lester desperta a la vida quan coneix una amiga de la seva filla, una adolescent molt bonica a qui mirarà d’impressionar.

Un retrat generacional d’una colla de nois inadaptats d’Edimburg, enganxats a les drogues. És un film transgressor en forma i contingut que va irrompre amb força en la cinematografia britànica.

Tres joves, en Jim Stark, la Judy i en Plató, coincideixen en una comissaria. Cadascun està allà per un motiu diferent: en Jim està borratxo, la Judy s'ha escapat de casa seva i en Plató acabava de matar a trets uns cadells. L'inspector Ray descobreix que els tres mantenen una relació conflictiva amb les seves famílies. En Jim i a la Judy els van a recollir els seus pares, però en Plató, fill d'una parella divorciada, ha de conformar-se amb la visita de la criada negra que viu amb ell.

Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.