El film més conegut de tots els que tracten el tema de la sida s’inscriu en el gènere del melodrama judicial. Adreçada a un públic majoritari, va patir talls en les seqüències més conflictives i crues.

Uns joves reclosos en un centre de detenció per a menors, sota el lideratge del conseller, intenten guanyar autoestima jugant a futbol americà.

Una dona xinesa, que viu en un geriàtric a Londres, acaba de perdre el fill en un accident. Un noi, que era la parella del jove, intentarà acostar-se a la mare per no abandonar-la durant el dol. Però hi ha diverses barreres en la relació, sobretot culturals. No parlen el mateix idioma, i a més la mare no sabia que el fill era homosexual. Davant d'aquest panorama, el jove s'esforça a generar un acostament amb la persona que probablement més entengui el valor del que acaba de perdre.

Grady Tripp, un professor de literatura de la Universitat de Carnegie Mellon, pateix una crisi que li impedeix escriure: la tercera dona l'acaba d'abandonar, i el seu agent literari el pressiona perquè s'acabi la segona novel·la. Set anys abans, quan era un jove prodigi, la primera novel·la va tenir una enorme repercussió. Durant el cap de setmana en què se celebra el Festival de les Paraules, James Leer, un dels seus alumnes, desperta la seva vena paternal, i tots dos es llancen a la recerca d'una estranya peça que va pertànyer a Marilyn Monroe.

Als Estats Units, durant la Gran Depressió, un rodamón arriba a un restaurant situat en una carretera secundària. El propietari li ofereix una feina, però ell ho rebutja. Tot i això, quan veu la dona del propietari, el foraster decideix quedar-se.

Catherine és una jove que ha passat anys cuidant el seu brillant però desequilibrat pare, un geni de les matemàtiques. La vigília del seu aniversari no només haurà de suportar l'arribada de la seva germana Claire, amb qui amb prou feines té relació, sinó que també haurà d'atendre Hal, un antic alumne del seu pare que espera trobar dades de gran importància als quaderns. del mestre. Alhora que va quallant una relació amistosa amb Hal, Catherine haurà d'enfrontar-se als estrictes plans que Claire ha concebut per a ella. Però allò que veritablement el preocupa i obsessiona és el temor a heretar la bogeria – o potser la genialitat – del seu pare.

Nina Deer (Elisha Cuthbert) és una popular cheerleader el món de la qual canvia completament amb l'arribada de la fillola dels seus pares (Edie Falco i Martin Donovan), Dot (Camilla Belle), una noia sordmuda que s'acaba de quedar òrfena en morir la seva pare. Encara que la Nina contempla la sordesa de Dot amb menyspreu, la seva família i amics se senten estranyament atrets per ella, i Dot no triga a convertir-se en la caixa de ressonància dels problemes de tot el món. Però la Nina està convençuda que Dot també té secrets per amagar, i decideix confessar un secret familiar tan pertorbador que no es pot oblidar...

Jack Giamoro (Ben Affleck), el millor caçatalents de Los Angeles, sembla tenir-ho tot: una carrera d'èxit, diners i una dona (Rebecca Romijn). Però se sent buit i decideix assistir a les classes de creació literària del pompós i temperamental senyor Primkin (John Cleese). Comença llavors a escriure un diari per analitzar els seus sentiments i replantejar-se la vida. Quan descobreix que la seva dona ho està traint amb el seu client més important, el guionista de telesèries Phil Balow (Adam Goldberg), la seva vida comença a trontollar. Però les coses es torcen encara més quan una ambiciosa periodista (Bai Ling) roba a Jack el seu diari, que conté secrets que podrien acabar amb la seva vida personal i professional. Jack intentarà recuperar-ho i, en fer-ho, acaba aprenent molt sobre si mateix.

Mildred és una professora, de classe alta, ja en la cinquantena i que ha estat lesbiana tota la vida. Doris és una dona de classe més modesta, que ha complert ja els seixanta anys, que va ser mare soltera i que mai no ha tingut cap feina segura. Mildred i Doris es coneixen i s’enamoren.