Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.

Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen "adoptar" de jovenet perquè es criï com un membre més de la "família". La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d'aquesta societat especial: les amistats, els idil·lis, les bromes macabres i com es despatxen els 'negocis'. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s'anomenen "els nostres" i Henry segueix el camí per ser-ne un.

En una Gran Bretanya futurista, l'Alex és un adolescent que junt amb els seus amics, es dedica a la ultra-violència (pallisses, abusos, violacions i humiliacions envers els més dèbils, i baralles amb altres grups d'adolescents). És aficionat a les drogues i sobre tot a la música clàssica de Ludwig van Beethoven.

En un petit poble d'Oregon, quatre joves amics emprenen una aventura a la recerca d'un noi desaparegut. Jugant a ser herois, el sentimental Gordie, el dur Chris, l'extravagant Teddy i el poregós Vern, s'endinsen en un ambient hostil en el qual hauran de valer-se per si mateixos.

Un detectiu privat és abordat per una misteriosa dona, que diu que està amenaçada. Però tant el perseguidor com l'home encarregat de la protecció apareixen morts. Tot sembla girar al voltant d?una estàtua d?un falcó de valor incalculable.

L'impulsiu Luke Jackson ha estat condemnat a dos anys de treballs forçats. El delicte va ser trencar en plena borratxera un pal d'aparcament. La vida al penal és duríssima: ha de conviure amb presos condemnats per delictes molt greus i, a més, la violència tant dels presos com dels carcellers ha esdevingut un hàbit impossible d'eradicar. Luke és un veterà de guerra que no està disposat a cedir, però haurà de pagar un alt preu per continuar sent qui és.

Inspirada a la novel·la homònima de Patricia Higsmith. Durant un viatge amb tren, Guy, un jove campió de tennis (Farley Granger), és abordat per Bruno (Walker), un jove que coneix la seva vida i miracles a través de la premsa i que, inesperadament, li proposa un doble assassinat, però intercanviant les víctimes per tal de garantir-se recíprocament la impunitat. Així podrien resoldre els seus respectius problemes: ell suprimiria la dona de Guy (que no vol concedir-li el divorci) i, a canvi, Guy hauria d'assassinar el pare de Bruno perquè pogués heretar una gran fortuna i viure al seu aire.

El detectiu Philip Marlowe investiga què ha passat amb un cadàver que ha estat rescatat al moll Lido. La família que l'ha contractat per resoldre el cas té una filla molt atractiva de què Marlowe s'enamora sense remissió.

Hollywood, 1947. Eddie Valiant, un detectiu de poca muntanya, ha estat contractat per trobar proves que demostrin que Marvin Acme, magnat del negoci dels articles de broma i propietari de Toontown, està rondant Jessica Rabbit, dona fatal i esposa de la superestrella del Marron Cartoon, Roger Rabbit. Quan Acme apareix assassinat, totes les proves apunten a Roger, i el sinistre i ambiciós Jutge Doom està decidit a condemnar-lo com sigui. Roger suplica a Valiant que l'ajudi a trobar el veritable culpable, però l'assumpte s'anirà complicant a mesura que Eddie va descobrint, escàndol després d'escàndol, que la mateixa existència de Toontown corre perill.

Tony Camonte (Paul Muni), un pistoler d'origen italià, ignorant i sense escrúpols, és el lloctinent de Johnny Lovo (Osgood Perkins), l'hampon més poderós del South End de Chicago. Ambiciós i cruel, Camonte, que per una cicatriu que li travessa el rostre rep l'apel·latiu de Cara tallada, elimina a poc a poc els rivals del seu cap fins que, amb l'ajuda del seu amic Gino Rinaldo (George Raft), el pren el poder també a ell i es converteix en l'amo de la ciutat. Després d'un mes de vacances a Florida, descobreix que la seva germana Cesca (Ann Dvorak), per la qual sent un amor confús i arrabassat, és l'amant de Gino.

Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.

Frank Bullitt, tinent de policia de San Francisco, és escollit per protegir d'una organització criminal durant tot un cap de setmana un testimoni clau que el fiscal Walter Chalmers pensa presentar dilluns davant d'un comitè del Senat. Però tot es complica de la pitjor manera quan, en un assalt inesperat a l'amagatall, un dels companys de Bullitt i el testimoni mateix són ferits de gravetat. Lluitant contra les pressions de l'ambiciós Chalmers, Bullit haurà d'esbrinar a corre-cuita quins punts foscos amaga la investigació si vol treure'n l'entrellat a temps.

Els nens d'un orfenat passen tanta gana que, desesperats, decideixen que un d'ells parli de l'assumpte al director. El triat és Oliver Twist, que serà expulsat del centre i ofert com a aprenent a qui el vulgui contractar. Després de netejar xemeneies i treballar com a ajudant d'un enterrador, l'Oliver s'escapa i arriba a Londres. A les afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix a l'Artful Dodger, que li ofereix allotjament. Des de llavors es veurà obligat a treballar per al malvat Fagin que dirigeix una banda de nois carteristes.

Acusat d'un delicte que no ha comés, en Ben Richards és sentenciat a participar en un concurs televisiu en el que haurà de córrer per la seva vida.