L'Oskar Schindler és un empresari alemany amb molt pocs escrúpols que s'afilia al Partit Nazi per treure profit del nou ordre. Ho aconseguirà a la Polònia recentment envaïda per l'exèrcit nazi, posant en marxa una fàbrica d'articles de cuina, en què s'usarà mà d'obra jueva provinent del ghetto de Cracòvia, la més econòmica possible. En Schindler depèn del seu comptable jueu, l'Itzhak Stern, per portar el negoci, ja que ell no té els coneixements per dirigir una empresa. Però poc a poc, en Schindler canviarà i intentarà ajudar els seus treballadors impedint que els traslladin a camps d'extermini, tot i que per això hagi d'utilitzar la seva fortuna.
Wladyslaw Szpilman, un brillant pianista polonès i jueu, escapa de la deportació després de la invasió de Polònia per les tropes alemanyes al començament de la Segona Guerra Mundial. Obligat a viure amb la seva família en el cor del gueto de Varsòvia, comparteix el patiment, la humiliació i els esforços per sobreviure.
Obsessionat amb la recerca d'una idea matemàtica original, el brillant estudiant John Forbes Nash arriba a Princeton per fer els seus estudis de postgrau. És un noi estrany i solitari, que només comprèn el seu company de quart. Per fi, Nash esbossa una revolucionària teoria i aconsegueix una plaça de professor al MIT. Alicia Lardé, una de les alumnes, el deixa fascinat en mostrar-li que les lleis de l'amor estan per sobre de les de les matemàtiques. Gràcies a la seva prodigiosa habilitat per desxifrar codis és reclutat per Parcher William, del departament de Defensa, per ajudar els Estats Units a la Guerra Freda contra la Unió Soviètica.
Hollywood, anys 50. L’Ed Wood és un jove director de cinema, un visionari entusiasta sense cap formació acadèmica, aficionat a vestir-se de dona i amb molt poques oportunitats de fer pel·lícules en un gran estudi. Tot i això, no desisteix en la seva obsessió de convertir-se en un director famós. Arriba a intimar amb Bela Lugosi, antiga estrella del cinema de terror dels anys trenta. Amb ell i un estrafolari grup de personatges, aconsegueix realitzar diverses pel·lícules de baix pressupost, excèntriques i no gaire cuidades tècnicament.
Franz Joseph, el jove emperador d'Àustria, busca esposa. La seva mare, la dominant arxiduquessa Sophie, li tria una candidata a emperadriu: la princesa bàvara Helena. L'arxiduquessa fa els preparatius perquè els dos joves es coneguin i mare i fill viatgen a Baviera a demanar la mà d'Helena. Helena té una germana petita, Elisabeth, a qui anomenen Sissí, una noia senzilla i intel·ligent que captiva i enamora Franz Joseph. Malgrat l'oposició de l'arxiduquessa, Franz Joseph i Sissí lluiten pel seu amor i s'acaben casant.
Erin és una mare soltera, sense feina i amb molta mala sort. Fins i tot perd un plet contra un metge per un accident de cotxe que havia patit. Desesperada, amenaça el seu advocat perquè li doni feina com a compensació i aconsegueix anar-se mantenint enmig del menyspreu general. Però li canvia la vida quan descobreix que una important companyia de gas i electricitat contamina uns terrenys de forma il·legal. Investiga el tema i obre la possibilitat de denunciar la companyia davant dels tribunals.
Katharine Gun (Knightley) és una denunciant del Servei d'Intel·ligència Britànica que, just després que s'anunciés la invasió de l'Iraq el 2003, va filtrar un document secret de la NSA. S'hi especificava una missió d'espionatge cooperativa entre els Estats Units i el Regne Unit per investigar els membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
Daisy Werthan és una professora jubilada de 72 anys, vídua, rica i jueva. Arran d'un accident a la sortida del garatge que de poc no acaba en desgràcia, el seu fill Boolie decideix que la millor solució per prevenir futurs desastres és contractar un xofer que l'acompanyi conduint. En Hoke, el xofer contractat, no té un bon començament amb l'obstinada i rondinaire velleta, que trigarà força a acceptar de bon grat la seva presència. Tot i així., el tarannà afable i conciliador d'en Hoke farà que la relació amb Miss Daisy vagi creixent i millorant al llarg dels anys.
La Sissí ha demostrat la seva habilitat per tractar tant els assumptes d'estat com les delicades relacions amb la seva sogra, l'arxiduquessa Sophie. Aprofitant un viatge que fa la Sissí a Hongria amb el comte Andrassy per calmar una insubordinació de la noblesa, l'arxiduquessa escampa el rumor que tots dos tenen un idil·li. Quan es retroben la Sissí i en Franz Joseph, resulta que ella té una malaltia pulmonar i necessita tractar-la a Grècia.
Després de la solemne cerimònia de casament, Sissí s'ha d'acostumar al ritme de vida habitual d'una emperadriu. El seu caràcter decidit xoca amb l'autoritarisme de la seva sogra. El conflicte entre les dues dones s'agreuja amb el naixement d'una nena. Invocant la tradició, la sogra pretén que Sissí no cuidi personalment la seva filla.
Novembre de 1959. L'escriptor nord-americà Truman Capote s'assabenta pels diaris de l'esfereïdor assassinat d'una família de grangers a un petit poblet de Kansas. Acompanyat per la també escriptora Harper Lee, decideix traslladar-s'hi per escriure sobre les conseqüències que ha tingut el crim sobre aquesta petita comunitat. La detenció dels assassins permet que Capote els entrevisti a la presó. Malgrat els seus esforços per mantenir-se al marge, no pot evitar involucrar-se afectivament amb un d'ells, Perry Smith, amb qui comparteix una infància difícil. L'escriptor es debatrà entre aquesta amistat i la seva obsessió per esbrinar la veritat i acabar el llibre.