Després de recuperar-se d'una ferida de bala en el cap, el veterà de la Guerra del Golf Jack Starks (Adrien Brody) torna al seu Ver-mont natal patint amnèsia. Quan l'acusen de l'assassinat d'un policia i l'envien a un psiquiàtric, el Dr. Becker (Kris Kristofferson) el sotmet a un tractament controvertit. L'injecten drogues experimentals, li col-loquen una jaqueta de força i el tanquen durant hores en un dipòsit de cadàvers de la morgue. Drogat i desorientat, la ment de Starks li llança cap al futur, on coneix a Jackie (Keira Knightley) i descobriran que està destinat a morir en quatre dies. Junts cercaran la forma de salvar-lo del seu destí.

El pla era impecable, es va executar a la perfecció i tenien lliure la via de fuita. L'únic factor de risc que la ment mestra del crim Charlie Croker no va poder prevenir procedia d'un dels membres de la banda. Després de donar un sorprenent cop milionari en un palau venecià fortament custodiat, Charlie i la banda es queden sorpresos en descobrir que un d'ells els ha traït. Ara la cosa ja no té a veure amb el botí, sinó amb la venjança. Aleshores entra en escena la bella Stella, una experta rebentadora de caixes fortes que s'uneix a Charlie i a la banda quan tornen a Califòrnia a la recerca del traïdor.

A Austràlia en un futur post-apocalíptic, en Max Rockatansky, un policia encarregat de la vigilància d'autopistes, se les haurà de veure amb uns criminals que actuen com a vàndals, sembrant el pànic en les carreteres. Quan, durant una persecució, en Max acaba amb en Nightrider, el líder del violent grup, la resta de la banda jura venjar la seva mort.

Any 1916. En plena Primera Guerra Mundial, les potència aliades es veuen superades pels atacs alemanys. Els Estats Units es mantenen neutrals, però un grup de voluntaris americans s'allisten al bàndol aliat, a la Legió Estrangera Francesa.

Robert Rath és un combatent en un camp de batalla que la majoria de la gent ni tan sols sap que existeix, allà és on practica un joc mortal en què els jugadors estan sentenciats i l'única sortida és una bala. Reclutat inicialment per la urgent causa de la Guerra Freda, Rath va dur a terme treballs per als quals pocs homes estaven preparats i ara vol deixar-ho. Després d'haver estat l'indiscutible número u, algú anomenat Miguel Bain comença a assetjar aquest lideratge. Apassionat i ambiciós, aquest estudiant d´Història gaudeix amb l´emoció de matar i sap que el seu moment ha arribat i que només Rath li impedeix realitzar el seu destí. en el camí de tots dos es travessarà Electra, una experta en vigilància i astuta lladre al món de la informació que comparteix amb Rath el desig de sortir d'un món que l'ha absorbit durant anys i el fa portar una vida nòmada.

El lladre de cotxes Kip Raines treballa amb la seva banda per robar cinquanta cotxes de gamma alta per Raymond Calitri, un gàngster britànic a Long Beach (Califòrnia). Després de robar un Porsche 996 d'una sala d'exposicions, Kip, sense voler-ho, porta la policia al magatzem de la seva tripulació, obligant els lladres a fugir. Els detectius Castlebeck i Drycoff confiquen els cotxes robats i obren una investigació. Atley Jackson, el soci de Calitri, s'acosta al germà gran de Kip, Randall "Memphis" Raines, un lladre de cotxes notori però reformat. Memphis es troba amb Calitri, que ha segrestat Kip i té la intenció de matar-lo en una trituradora de cotxes. Memphis accepta robar els cinquanta cotxes en 72 hores, i Kip és alliberat; Calitri adverteix que si els cotxes no es lliuren a temps, Kip serà assassinat.

Michael Dundee és un amigable i rude caçador de cocodrils al salvatge outback australià que, per la seva original filosofia de la vida, és considerat com un heroi entre els seus. La seva fama arriba a orelles de Sue Charlton, una reportera de Nova York que decideix anar a Austràlia per visitar-lo i, un cop allà, el convenç perquè l'acompanyi en el viatge de tornada a Amèrica.

Tom Baker (Steve Martin) i la seva dona Kate (Bonnie Hunt), esperant reunir la seva família en unes memorables vacances d'estiu, porten els seus dotze fills al llac Winnetka, a Wisconsin, que ha estat el lloc on sempre han passat vacances. Però la seva pau i assossec aviat salten pels aires quan s'han de veure en una contesa amb els hipercompetitius membres d'una altra gran nissaga de què Jimmy Murtaugh (Eugene Levy), vell rival de Tom i pare de vuit fills, és el cap de família.

El petit llogaret gal rep a Gudúrix, el nebot del cap, que ha encomanat a Astérix i Obélix la missió de convertir-ho en un home fet i dret. Però, malgrat els seus aires de superioritat, aquest adolescent de Lutecia no és més que un covard empedreït, i l'entrenament de xoc al que el sotmetran no sembla que vagi a canviar molt les coses. Mentre, els víkings desembarquen en la Gàl·lia disposats a trobar a un «campió de la por» que, tal com els ha promès el seu mag, sigui capaç d'ensenyar-los a volar, ja que, segons ell, «la por dóna ales». Quan els víkings rapten a Gudúrix es flaira la catàstrofe. Astérix i Obélix hauran de fer l'impossible per trobar-lo. Mentre es llancen cap al Gran Nord a la recerca del seu jove protegit, aquest, que s'ha vist implicat contra la seva voluntat en un infame complot, coneix a la bella i intrèpida Abba i s'adona que l'amor pot tenir el mateix efecte que un cop de puny. Tot un xoc de cultures!

Supervivent de l'explosió del planeta Krypton, la ciutat d'Argo vaga per l'espai amb els seus habitants vivint feliçment protegits per una cúpula. Entre molts altres, hi viuen Zor-El i Alura amb la seva filla adolescent Kara. Kara és molt amiga del respectat -encara que imprudent- científic Zaltar, i durant un dels seus jocs la cúpula protectora de la ciutat resulta danyada i pel forat s'escapa la petita esfera que els serveix com a font d'energia: l'omegaedre. Zaltar sap que s'ha guanyat ser condemnat a la Zona Fantasma, i Kara s'aventura en una nau d'hiperespai que la porta directament a la recerca de l'omegaedre, que ha anat a parar a la Terra. Si voleu que la ciutat d'Argo, la vostra família i amics sobrevisquin, heu de trobar-lo, perquè sense aquesta font d'energia la ciutat està condemnada a morir en poc temps.