Acusat de l'assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne, després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment del cap de la màfia dels suborns.

Mítica pel·lícula antibèl·lica que plasma els sentiments, sensacions i desil·lusions d'un grup de joves estudiants que són enviats al capdavant a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). És una adaptació de la novel·la homònima de l'escriptor alemany Erich Maria Remarque. La seva estrena va provocar enfrontaments entre nazis i comunistes.

Michel Poiccard és un ex-figurador de cinema admirador de Bogart. Després de robar un cotxe a Marsella per anar a París, mata fortuïtament un motorista de la policia. Sense cap remordiment pel que acaba de fer, prossegueix el viatge. A París, després de robar diners a una amiga, busca Patricia, una jove burgesa americana, que aspira a ser escriptora i ven el New York Herald Tribune pels Camps Elisis; somia també matricular-se a la Sorbona i escriure algun dia en aquest diari. A Europa creu haver trobat la llibertat que no va conèixer a Amèrica. El que Michel ignora és que la policia ho està buscant per la mort del motorista.

Un petit poble mexicà prop de la frontera amb els Estats Units és assetjat per una banda de malfactors, dirigits pel sanguinari Calvera, que roben als pagesos el fruit de les seves collites. Els habitants del poble decideixen demanar ajuda a uns pistolers professionals nord-americans, ja que els resulta més barat que comprar armes.

Jess Aarons se sent un estrany al col·legi, i fins i tot en la seva pròpia família. Jess ha entrenat tot l'estiu per convertir-se en el noi més ràpid de la seva classe, però el seu objectiu es veu frustrat de manera inesperada per la nova noia del col·legi, Leslie Burke que competeix en la carrera "només per a nois" i guanya. A Leslie li encanta contar històries de fantasia i màgia i junts creen el regne secret de Terabithia.

Krank, un científic prematurament envellit per la seva incapacitat per somiar, decideix contrarestar-ho segrestant nens en una ciutat portuària i arrossegar-los fins a la plataforma marina on viu. El seu objectiu és apoderar-se dels seus somnis, però el terror dels nens és tant gran, que només els hi roba els seus malsons. Una nena de nou anys, Miga, s’alia amb un gegant, One, per tal de rescatar al seu germà de les mans del científic.

Cinc joves interpreten els papers que viuen en la seva vida real: un taxista, una dependenta, una noia d’una botiga de discs, un viatjant de vins i una model. Quan es va acabar de rodar, les estrelles van tornar a desaparèixer enmig de la multitud anònima de la qual havien sorgit. Un diumenge al Berlín del 1929. Amb una marcada estilització documental, el film –amb guió de Billy Wilder– capta els matisos de l’activitat dels berlinesos amb un estil amablement satíric.

Ser jove i despreocupat enmig d'un paisatge idíl·lic de la Itàlia banyada pel sol de finals dels 50: aquesta és la dolça vita que Tom Ripley (Matt Damon) anhela i que Dickie Greeleaf (Jude Law) gaudeix. Quan el pare de Dickie, un adinerat constructor de vaixells, demana a Tom que porti de tornada a casa, a Amèrica, al seu fill, aquest i la seva bella i expatriada companya, Marge Sherwood (Gwyneth Paltrow), mai no haurien sospitat a què perillosos extrems arribaria Ripley per tal de convertir l'estil de vida de la parella en el seu propi. Al capdavall, és millor ser una falsa persona important que un do ningú autèntic.

Barbara Covett és una severa professora d'història soltera i a punt de jubilar-se que, fora del recinte escolar, viu amargada per una existència ensopida i solitària. Fins que coneix la radiant Sheba Hart, una nova professora d'art que acaba d'arribar a l'institut. Totes dues congenien ràpidament i la Barbara se sent feliç per haver trobat un esperit afí. Tanmateix, quan descobreix que la Sheba manté una relació secreta amb un alumne del centre, la Barbara aprofitarà aquesta avinentesa per satisfer els seus propis desitjos.

L'aspirant a campió de carreres Llamp McQueen està sobre la via ràpida a l'èxit, la fama i tot el que ell havia somiat, fins que per error pren un desviament inesperat a la polsegosa i solitària Ruta 66. La seva actitud arrogant s'esvaeix quan arriba a una petita comunitat oblidada que li ensenya les coses importants de la vida que havia oblidat.

Conta la història de quatre divertits animals del zoo de Central Park a Nova York (Alex el lleó, Marty la zebra, Glòria l'hipopòtam i Melman la girafa). Porten tota la seva vida tancats en captivitat sense poder experimentar la llibertat i s'han proposat idear un pla per sortir-ne junts. Un dia, una sèrie de casualitats els porten a aconseguir allò que tant anhelaven i fugen d'aquell lloc. Acaben en plena naturalesa, concretament a la idíl·lica illa de Madagascar. Allà descobriran, amb apassionants aventures, que la vida salvatge és molt diferent del que ells pensaven i que viure en llibertat no és tan fàcil com imaginaven.

Tobi i Achim són amics des de fa anys. Un és timoner, l'altre remer en un equip de rem. Han celebrat nombroses victòries en el passat i esperen amb impaciència disputar la gran regata de la regió. Però ja no és un campament d'estiu i han deixat de ser nens. Quan es torna seriós el flirteig d'Achim amb Sandra, Tobi s'adona que els seus sentiments per a Achim són molt més profunds del que vol admetre. Se sent confús, incòmode, i cada cop més exclòs. En lloc de l'equip femení berlinès tan esperat, hi arriba un equip de joves homosexuals que fan gala de la seva condició. De cop i volta, Tobi i els seus companys es veuen obligats a replantejar-se els seus prejudicis, les seves pors, i qui sap si els seus desitjos més secrets. A mesura que puja la tensió, la confrontació entre els nois sembla tan inevitable com la violenta tempesta que amenaça de deslligar-se sobre el llac.

Mentre Annie Reed va a casa dels seus pares per anunciar-los el seu prometatge, sent per la ràdio del cotxe com un nen explica el seu desig que el seu pare viudo pugui tornar a casar-se. L’anècdota la impressiona tant que comença a experimentar una cosa diferent, com si fos màgica. Sam Baldwin, el pare del nen, pensa que l’amor és massa màgic per poder-lo viure una segona vegada.