Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.

Continuació de la saga dels Corleone amb dues històries paral·leles: l'elecció de Michael Corleone com a cap dels negocis familiars i els orígens del patriarca, el ja mort Don Vito, primer a Sicília i després als Estats Units, on, començant des de baix, va arribar a ser un poderosíssim cap de la màfia de Nova York.

Inspirada en un cas real, narra una sèrie de crims sexuals ocorreguts a Hamburg, Alemanya. Narrava els escruixidors crims que cometia Cesare, sota les ordres hipnòtiques del doctor Caligari, que recorria les fires de les ciutats alemanyes exhibint el seu somnàmbul. La idea dels guionistes era la de denunciar l'actuació de l'Estat alemany durant la guerra. El guió original de la pel·lícula, de Hans Janowitz i Carl Mayer, va ser modificat i Wiene, segurament pressionat per la productora i aquesta per les autoritats alemanyes, va afegir una escena inicial i una altra final que trastocaven el sentit de la història, quedant convertides en el relat d'un boig.

En un petit poble d'Oregon, quatre joves amics emprenen una aventura a la recerca d'un noi desaparegut. Jugant a ser herois, el sentimental Gordie, el dur Chris, l'extravagant Teddy i el poregós Vern, s'endinsen en un ambient hostil en el qual hauran de valer-se per si mateixos.

Després de passar per la presó, Johnny Clay ha decidit donar l'últim cop de la seva vida, que li permeti retirar-se amb la seva estimada Fay. El pla és emportar-se la recaptació de les curses de cavalls d'un hipòdrom. Després d'una selecció meticulosa de col·laboradors, planeja l'estratègia de l'assalt amb una precisió insospitada. Intentarà provocar un aldarull a la sala d'apostes i matar el cavall favorit de la setena carrera. Clay compta amb l'ajuda de Randy, un policia subornat, George, el caixer de les apostes, i Mike, bàrman de l'hipòdrom. L'atracament es desenvolupa segons allò previst, però els problemes es presenten amb el repartiment del botí.

Sévérine, una jove casada amb un atractiu cirurgià, descobreix l'existència de la prostitució diürna. Impulsada per la curiositat, ingressa a la casa de cites d'Anaïs i s'acaba acostumant a portar una doble vida. L'aparició de Marcel, un delinqüent que se n'enamora, complicarà la situació de la protagonista. El 2006 va comptar amb una seqüela, "Belle Toujours", dirigida per Manoel d'Oliveira.

Adaptació cinematogràfica de la novel·la "Profesor Unrath" de Heinrich Mann. Narra la tragèdia de un sever professor que una nit va a "L'Ángel Blau", un cabaret de mala fama, para endur-se d'allí als seus alumnes, que van al local seduïts pels encants de la cantant Lola-Lola (Dietrich). No obstant, el professor Rath, un solter de 50 anys, acaba caient a les xarxes de la cabaretera. A partir de llavors, la seva vida serà un descens als inferns de la humiliació i de la degradació moral.

A l'època de la Llei Seca (1920-1933), Dave és un contrabandista d'alcohol que està a punt de tancar un tracte important amb un mafiós de Chicago. Com que les pomes de la captaire Annie sempre li han donat sort, envia un dels seus homes a buscar-la per tancar l'operació. Però Annie està completament desesperada: la seva filla, que no veu des de fa molts anys, arriba d'Europa acompanyada del seu xicot i del sogre, uns aristòcrates italians, i Annie s'haurà de convertir en una gran dama per no defraudar-la.

Amb molt d’èxit i valorat a la feina, estimat i admirat per la seva família, Ramon té el que molts considerarien una vida envejable. Però la seva sort està a punt de canviar: ha estat diagnosticat d'esclerosi múltiple i d'aquí poc ni tan sols serà capaç de caminar 100 metres. Ramon ara ha de prendre una decisió: renunciar i deixar que la malaltia degenerativa es vagi apoderant lentament de del seu cos o aixecar-se i lluitar.

James Bond segueix la pista d'Ayuric Golfinger, un magnat sense escrùpols, sospitós de fer contraban amb les reserves d'or d'Anglaterra. Per a la seva seguretat, el Servei Secret posa a disposició de James Bond un automòbil ple de dispositius especials. Però Bond no pot impedir la mort horrible d'una noia que volia ajudar-lo. Bond no estalviarà forces per desfer el pla de Goldfinger per augmentar el preu de les seves existències d'or amb el llançament d'una bomba atòmica sobre la Reserva Federal de Fort Knox.

Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.

El servei secret britànic envia l'agent James Bond a Istanbul perquè prengui als russos un aparell que descodifica missatges. Per aconseguir el seu propòsit, Bond pretén conquistar la secretària de l'ambaixadora soviètica. Spectre, una organització secreta, també va al darrera de l'aparell, però Bond és el primer d'agafar-lo gràcies a l'ajuda del cap dels serveis secrets turcs. Bond se'n va d'Istanbul amb l'Orient Express, però Spectre ha decidit eliminar-lo, costi el que costi.

Els nens d'un orfenat passen tanta gana que, desesperats, decideixen que un d'ells parli de l'assumpte al director. El triat és Oliver Twist, que serà expulsat del centre i ofert com a aprenent a qui el vulgui contractar. Després de netejar xemeneies i treballar com a ajudant d'un enterrador, l'Oliver s'escapa i arriba a Londres. A les afores de la ciutat, cansat i famolenc, coneix a l'Artful Dodger, que li ofereix allotjament. Des de llavors es veurà obligat a treballar per al malvat Fagin que dirigeix una banda de nois carteristes.

Will Lightman (Hugh Grant) és un solter de 38 anys que viu dels drets d'autor d'una cançó composta fa anys pel pare. La seva por al compromís és tan gran que només es relaciona amb mares solteres, perquè pensa que és més fàcil trencar-hi. No obstant, les seves conviccions trontollen quan es converteix en el millor amic de Marcus, un nen de 12 anys que coneix en una de les seves cites.

Kananga és un criminal que opera des d'un país antillà sota l'aparença de respectable diplomàtic. El seu pla és inundar els Estats Units amb un immens carregament d'heroïna gratuïta per convertir els ciutadans americans en uns addictes i poder apoderar-se del país. James Bond, l'agent secret britànic, és l'encarregat de localitzar Kananga i detenir-lo. I per dur a terme la seva missió tindrà l'ajuda de l'atractiva Solitaire, una vident antillana que sucumbirà als encants de Bond.