Henry Hill és un xicot de Brooklyn, mig irlandès, mig sicilià, a qui els seus veïns mafiosos decideixen "adoptar" de jovenet perquè es criï com un membre més de la "família". La relació de Henry amb Jimmy Conway, un dels dirigents més respectats de la màfia, permet veure la vida interna d'aquesta societat especial: les amistats, els idil·lis, les bromes macabres i com es despatxen els 'negocis'. En el llenguatge dels mafiosos, entre ells s'anomenen "els nostres" i Henry segueix el camí per ser-ne un.

Un important financer nord-americà, Charles Foster Kane, amo d'una important cadena de diaris, d'una xarxa d'emissores, de dos sindicats i d'una col·lecció d'obres d'art inimaginable, mor al seu fabulós castell d'estil oriental, Xanadú. L'última paraula que pronuncia en expirar és Rosebud. Tot el país i la premsa en general queden intrigats per saber el significat d'aquesta paraula. Per descobrir-ho, un grup de periodistes es posa a investigar.

Durant les tasques de recuperació de les restes del famós Titanic, una dona gran nord-americana es posa en contacte amb l'expedició per acudir a una plataforma flotant instal·lada al Mar del Nord i assistir 'in situ' a la recuperació dels seus records. A través de la seva memòria reviurem els esdeveniments que van marcar el sinistre més famós del segle XX: l'enfonsament del transatlàntic més luxós del món, la màquina més sofisticada del seu temps, considerada «insubmergible», que va sucumbir a les glaçades aigües de l'Atlàntic a l'abril de 1912, emportant-se la vida de mil cinc-centes persones, més de la meitat del passatge. Als recueros de l'anciana hi ha cabuda per a alguna cosa més que la tragèdia, la història d'amor que va viure amb un jove passatger de tercera classe, un pintor aficionat que havia guanyat el passatge en una partida les cartes en una taverna de Southampton.

Judà Ben-Hur, fill d'una família noble de Jerusalem, i Mesala, tribú romà que comanda els exèrcits d'ocupació, havien estat amics de petits i ara, per qüestions polítiques, són enemics irreconciliables. Ben-Hur és acusat d'haver atemptat contra la vida del nou governador romà i Mesala el fa empresonar juntament amb la seva família. Quan s'emporten Ben-Hur a les galeres, un jove anomenat Jesús de Natzaret s'apiada d'ell i li dóna beure. En una batalla naval, Ben-Hur salva la vida de l'almirall Quinto Arrio, que l'adopta i se l'emporta a Roma. Jesús, que ara arrossega multituds, es creua en el camí de Ben-Hur quan torna a Jerusalem per veure la seva mare i la seva germana, que tenen la lepra. Finalment Ben-Hur s'enfrontarà a Mesala en una mortal carrera de quadrigues i serà un testimoni d'excepció de la passió de Crist.

Isaac Davis, de 42 anys, guionista de televisió, està fart de la superficialitat del mitjà i renuncia a la seva feina per dedicar-se a escriure un llibre sobre Manhattan. Després que la seva segona dona, Jill, l'ha abandonat per una altra dona, Isaac es troba involucrat en un afer sentimental amb Tracy, una adolescent de 17 anys, cosa que li fa sentir remordiments. D'altra banda, l'atrau cada cop més Mary, una pseudointel·lectual que manté relacions amb Yale, un professor d'universitat que és el millor amic d'Isaac.

La història de l'Agojie, la unitat de guerrers totalment femenina que va protegir el regne africà de Dahomey als segles XVIII i XIX. Inspirada en fets reals. Nanisca, general de la unitat, i Nawi, una recluta ambiciosa, van lluitar juntes contra enemics que van violar el seu honor, van esclavitzar la seva gent i van amenaçar de destruir tot pel que havien viscut.

Pequín, 1908. Pu Yi, un nen de tres anys, és designat emperador i no podrà sortir de la ciutat prohibida on viurà rodejat d'una cort sumptuosa. Pu Yi té un preceptor, l'escocès Reginald Johnston, que arriba a ser el seu millor amic. El 1922 Pu Yi es casa amb Wang Jung i agafa una concubina. Al cap de dos anys, Beny Yu Hsiang pren el poder i expulsa Pu Yi de la ciutat prohibida. El 1932 accepta ser l'emperador titella de Manxukuo, ex-Manxúria, envaïda pels japonesos. Al final de la guerra és jutjat com a criminal de guerra.

L’Apollo 13 inicia el seu viatge a la lluna l'abril de 1970. Quan la tripulació està a punt d’arribar al seu destí, una explosió en l’espai les fa perdre oxigen, energia i el curs de la nau… Tot es converteix en una situació desesperada per als tres tripulants, especialment quan l’oxigen amenaça d’exhaurir-se. Mentrestant, el món sencer, que a penes un any abans va conèixer la glòria de l’aventura espacial quan l’home va trepitjar la lluna, conté la respiració a l’espera de veure com acaba tan angoixosa espera.

Un grup de 20 homes es presenten com a voluntaris per participar en un experiment científic promogut per l’exèrcit. Cadascú rebrà 4.000 marcs per exercir durant catorze dies les funcions de zeladors o presoners a una presó simulada, seguint diverses regles predeterminades que exclouen l'ús de la violència i supervisats per un equip d'investigadors. Entre els voluntaris hi ha un periodista infiltrat a la recerca d'un bon reportatge. Aviat es generen els primers conflictes i ràpidament es perd el control dels esdeveniments, posant en perill la integritat i la seguretat dels presos.

Després de ser enxampat in fraganti en una situació escandalosa uns dies abans de la seva reelecció, el president dels Estats Units decideix inventar-se un conflicte que desviï l'atenció de la premsa del seu afer. Un dels seus consellers es posa en contacte amb un productor de Hollywood per crear una cortina de fum: una guerra a Albània on el president pugui posar fi heroicament davant les càmeres de televisió.

L’any 1944 les Forces Aliades estan preparades pel desembarcament. 48 hores abans de l’Operació, Winston Churchill s’enfronta amb els seus generals i aliats nord-americans, fet que es converteix en el punt d’inflexió de la II Guerra Mundial.