A l'Antic Egipte, el faraó Seti tem que un augment dels esclaus hebreus pugui provocar una rebel·lió i ordena als seus guàrdies que matin tots els nounats. Per salvar-lo dels soldats, l'esclava Yocheved posa el seu bebè en un cistell de vímet que lliura a les aigües del Nil. La seva filla Míriam segueix el cistell mentre navega pel riu fins que veu la reina d'Egipte recollir el nadó. Serà adoptat per la família del faraó amb el nom de Moisès i criat com a germà de l'hereu, Ramsès.

En Claude s'acomiada de la família i del ranxo d'Oklahoma on ha viscut tota la vida per complir el que creu que és el seu deure amb la pàtria. Com altres joves nord-americans, ha decidit allistar-se. Ben aviat haurà de passar una revisió al centre de reclutament i incorporar-se a files per lluitar al Vietnam. Mentre passeja per Central Park, topa amb una colla de joves amb cabells llargs i roba de colors extremats, partidaris de la pau, la llibertat sexual i l'ús de les drogues. L'amistat amb ells farà que visqui noves experiències i es replantegi la seva visió del món.

Tiana, una noia d'origen humil que viu a Nova Orleans, treballa com a cambrera i cuinera per aconseguir fer el somni que compartio amb el seu pare, aconseguir obrir el seu propi restaurant. Però tot canvia quan el Príncep Naveen, hereu de la corona de Maldonia, arriba a la ciutat. Al seu camí es creua el Doctor Facilier, un bruixot vudú que enganya el príncep i el converteix en un gripau. Atrapat en la nova forma, Naveen intentarà trencar l'encantament utilitzant la forma clàssica dels contes, és a dir, amb el petó d'una princesa. Convenç Tiana perquè li faci un petó, però les coses no són tan senzilles.

La filla d'un rabí es fa passar per home per estudiar a una escola reservada per a homes. La polifacètica Barbra Streisand va aconseguir el reconeixement no només per la seva interpretació de la jove jueva, sinó per ser la primera pel·lícula de la història produïda, dirigida, escrita i interpretada per una dona.