Joe Gillis és un jove escriptor de segona fila que, assetjat pels seus creditors, es refugia casualment a la mansió de Norma Desmond, antiga estrella del cinema mut, que viu fora de la realitat, acompanyada únicament del seu fidel criat Max. A partir d'aquell moment, l'actriu pretén que Joe corregeixi un guió que ella ha escrit i que significarà el seu retorn al cine.

La història d’en Peter Kurken, autor de diversos assassinats a la ciutat de Düsseldorf els anys vint, va servir a Lang per reflectir la descomposició social de la República de Weimar en els preàmbuls de l’arribada del nazisme.

Buster Keaton interpreta el paper d'un jove projeccionista de cinema que somnia ser detectiu i que, degút a un malentès, es veu involucrat en un cas de robatori que no ha comès. D'ençà aquest punt de partida, viurà unes extraordinàries aventures en les que s'hi barrejaran el món real i el dels somnis...

Guerra dels Cent Anys (segles XIV i XV). El 1431, Joana d'Arc, després d'haver conduït les tropes franceses a la victòria, és arrestada i acusada de bruixeria. Ella declara haver rebut de Déu la missió de salvar França, però és processada i condemnada a morir a la foguera.

Durant les tasques de recuperació de les restes del famós Titanic, una dona gran nord-americana es posa en contacte amb l'expedició per acudir a una plataforma flotant instal·lada al Mar del Nord i assistir 'in situ' a la recuperació dels seus records. A través de la seva memòria reviurem els esdeveniments que van marcar el sinistre més famós del segle XX: l'enfonsament del transatlàntic més luxós del món, la màquina més sofisticada del seu temps, considerada «insubmergible», que va sucumbir a les glaçades aigües de l'Atlàntic a l'abril de 1912, emportant-se la vida de mil cinc-centes persones, més de la meitat del passatge. Als recueros de l'anciana hi ha cabuda per a alguna cosa més que la tragèdia, la història d'amor que va viure amb un jove passatger de tercera classe, un pintor aficionat que havia guanyat el passatge en una partida les cartes en una taverna de Southampton.

Durant una visita a Roma, Anna, la jove princesa d'un petit país centreeuropeu que detesta les seves obligacions i vol passar inadvertida, s'escapa de palau per visitar la ciutat d'incògnit. Així coneix Joe, un periodista americà que busca una exclusiva i fingeix desconèixer la seva veritable identitat. La parella viurà aleshores unes jornades inoblidables.

Chris Taylor és un ingenu jove nord-americà que, en arribar al Vietnam, descobreix que no només ha de combatre contra els soldats vietnamites sinó també contra la por que li turmenta, el cansament i la ràbia que l'envaeix. Mentre els seus dos oficials al comandament lliuren la seva pròpia batalla personal, el conflicte, el caos i l'odi fan efecte en Taylor, confonent la seva realitat i insensibilitzant-lo davant el valor més preat de l'ésser humà... la vida.

És l'última nit de l'estiu del 1962, i els joves de Modesto, Califòrnia, volen divertir-se abans que arribin les seves responsabilitats com a adults. Així, tots els adolescents del poble surten aquella nit per beure, lligar, passejar-se amb el cotxe, anar a la bolera o ballar una estona...

Stanley Ipkiss troba una misteriosa màscara de fusta que resulta estar habitada per Loki, el déu noruec de la bogeria. Quan Stanley se la posa es converteix en un descontrolat superheroi de color verd.

Quan sentim una mena de presència invisible, és que un àngel de la guarda està entre nosaltres. Aquest és el cas de Maggie, una cardiòloga per la qual comença a interessar-se Seth, un àngel arribat del cel. L'únic obstacle en la relació és la immortalitat de Seth.

Déu no està gens complagut amb com es desenvolupa la raça humana, i desitja recuperar les Taules de la Llei. Assigna un àngel per a fer la tasca, i aquest cerca manipular alguns humans per a que l'ajudin.

La pel·lícula, produïda el 1915, és una de les grans fites de la història del cinema mut i explica la relació de dues famílies nord-americanes. Els germans Stoneman, Phil i Ted, visiten els seus amics Cameron a Piedmont, a Carolina del Sud. Aquesta amistat queda afectada quan, en començar la Guerra Civil, els Stoneman s'allisten en un bàndol i els Cameron en l'altre. Les conseqüències de la guerra a les seves vides personals es mostren a la pel·lícula en connexió amb els fets històrics, des del desenvolupament de la Guerra Civil mateixa, passant per l'assassinat de Lincoln fins al naixement del Ku Klux Klan.