En Salvatore, un reconegut realitzador de cinema, quan s'assabenta de la mort de l'Alfredo, evoca els temps en què era un nen a qui anomenaven Totò i que acabava de perdre el pare a la guerra. Totò anava regularment a la cabina del cinema del poble a veure l'Alfredo, el projeccionista, i va aprendre a fer funcionar les màquines. Un dia, la pel·lícula s'inflama i Totò salva l'Alfredo de l'incendi que destrueix el cinema. L'Alfredo, però, perd la vista. Es construeix el Nou Cinema Paradiso i Totò substitueix l'Alfredo, que li aconsella que se'n vagi del poble.

Dos nens de 13 anys són amics de tota la vida fins que un succés impensable els separa. L’un s’acosta llavors a la mare de l’altre per intentar entendre què ha passat.

Jack és un nen que viu amb els seus germans i els seus pares en la nord-americà dels anys cinquanta. Mentre que la seva mare encarna és un exemple d'amor tendresa, el seu pare representa la severitat, doncs es creu obligat a ensenyar-li a enfrontar-se a un món hostil. Així, aquest viatge que comença amb la pèrdua de la innocència arribarà fins als nostres dies, amb Jack ja adult recordant certs moments transcendents de la infància i la seva influència.

La de Rose trenca relacions amb Maggie, la seva germana petita, a causa d'una indiscreció relacionada amb el nuvi de Rose. L'ambient enrarit es normalitza amb l'arribada d'Ella, l'àvia que cap de les dues germanes no sabia que existia.