Paul Varjak és un escriptor amb talent, però que fa temps que no escriu. Viu una existència còmoda, mantingut per una dona casada de l'alta societat que li paga els seus capricis. Quan es trasllada a un nou apartament del centre de Nova York coneix casualment la Holly Golightly, la seva veïna. De mica en mica, aquesta noia extravagant de vida nocturna esbojarrada i que sospira per casar-se amb un home ric el deixarà captivat i l'estimularà a reprendre'n la perduda vocació literària. Així i tot, també descobreix que l'univers despreocupat de l'alegre Holly amaga un rerefons més agre...

A l’illa japonesa d’Iwo Jima, escenari d’una de les batalles més sagnants de la Segona Guerra Mundial, es desenterren centenars de cartes. Les cartes posen cara i veu als homes que van lluitar en el bàndol japonès, encapçalats pel general Tadamichi Kuribayashi.

A l'Iraq, una unitat d'elit d'artificiers nord-americans actua en una ciutat caòtica on qualsevol persona pot ser un enemic i qualsevol objecte, una bomba. El cap del grup, el sergent Thompson, mor en el transcurs d'una missió i és substituït per l'impredictible i temerari sergent William James. Quan falta poc perquè la brigada sigui rellevada, l'imprudent comportament de James farà que dos dels seus subordinats es plantegin seriosament el risc que corren.

Durant la guerra del Vietnam, uns soldats americans segresten, violen i assassinen una jove pagesa innocent. L'únic soldat del pilot que no ha participat en els fets se sent, tot i això, còmplice del crim, i amenaça de denunciar-lo als seus superiors. Per això es converteix en l'objectiu dels seus companys, liderats per un psicopàtic sergent. Basada en una història real, apareguda en un diari americà, la pel·lícula reflexiona sobre l'horror de la guerra i la vida dels combatents, així com també de la pròpia naturalesa humana davant de situacions límit. La cinta es beneficia, a més, d'un duel interpretatiu inesperat entre el sempre esplèndid Sean Penn i Michael J. Fox, en un dels papers més dramàtics de la seva carrera.

Austràlia Occidental, 1915. L'Archy Hamilton, de família camperola, participa en una cursa per a la qual s'ha preparat a fons. Allà coneix un altre jove atleta, el pragmàtic Frank Dunne, de qui aviat es fa amic. Ha esclatat la Primera Guerra Mundial i, àvid de viatges i aventures, l'Archy s'allista en un regiment de cavalleria lleugera. Refusat per no saber muntar a cavall, en Frank s'allistarà a infanteria. Els dos amics es retroben fent instrucció al Caire, on embarcaran poc després cap a la península de Gal·lípoli. Lluitant a les trinxeres, tots dos hauran d'afrontar la duresa de les batalles contra els turcs.

Inspirada en fets reals i desenvolupada als Estats Units del temps del maccarthisme, la història posa en escena Howard Prince, un senzill cambrer sense conviccions polítiques, que accepta per amistat amb un guionista de la llista negra de Hollywood de convertir-se en el seu «testaferro». Signant, sense haver-les creat, obres de diversos escriptors que són a la llista com a sospitosos de simpaties comunistes, Howard no triga a trobar l'èxit. El subterfugi funciona fins que, víctima del clima de paranoia i de delació generalitzat, l'ex-cambrer és al seu torn convocat pel sinistre «comitè d'Activitats Antiamericanes».

Grady Tripp, un professor de literatura de la Universitat de Carnegie Mellon, pateix una crisi que li impedeix escriure: la tercera dona l'acaba d'abandonar, i el seu agent literari el pressiona perquè s'acabi la segona novel·la. Set anys abans, quan era un jove prodigi, la primera novel·la va tenir una enorme repercussió. Durant el cap de setmana en què se celebra el Festival de les Paraules, James Leer, un dels seus alumnes, desperta la seva vena paternal, i tots dos es llancen a la recerca d'una estranya peça que va pertànyer a Marilyn Monroe.

T.S. Garp (Robin Williams), el fill d'una infermera soltera (Glenn Close), despòtica i feminista, ha tingut des de petit dues passions: la literatura i la lluita. Amb el temps es converteix en escriptor, es casa i té dos fills. A primera vista, sembla que tot va molt bé, però, en realitat, la seva vida és un desastre i un fracàs. Entre altres coses, Garp haurà de suportar que el seu èxit com a escriptor es vegi perjudicat per culpa de la croada feminista que encapçala la seva mare.

Una crònica dels temps de Max Perkins, l'editor de llibres més admirat al món, que va presentar al públic als més grans escriptors d'aquest segle, revolucionant la literatura americana.

Després de la mort dels dos fills en un accident, el matrimoni de Ted (Bridges), un autor de llibres infantils, i Marion (Basinger) comença a anar malament. Ni tan sols el naixement de la seva filla Ruth (Elle Fanning) aconsegueix que Marion superi el dolor. Tant és així que, de fet, viuen separats, encara que guardant les aparences. A més, Ted té nombroses aventures. Un estiu contracta com a secretari un jove (Jon Foster) que s'assembla molt a un dels seus fills. Marion simpatitza molt amb ell, i ell se n'enamora.