Basada en fets reals, explica la història del creixement del crim organitzat als suburbis de la ciutat de Rio de Janeiro, des de finals dels anys seixanta fins al començament dels vuitanta, quan el tràfic de drogues i la violència van imposar la seva llei entre la misèria de les faveles. “Buscapé” té 11 anys i és només un nen més a Ciutat de Déu, un suburbi de Rio de Janeiro. Tímid i delicat, observa els nens durs del seu barri, els robatoris, les baralles, els enfrontaments diaris amb la policia. Ja sap què vol ser si aconsegueix sobreviure: fotògraf. “Dadinho”, un nen de la seva mateixa edat, es trasllada al barri. Somia ser el criminal més perillós de Rio de Janeiro i comença el seu aprenentatge fent encàrrecs per als delinqüents locals. Dues vides paral·leles a Ciutat de Déu.
En un elitista i estricte col·legi privat de Nova Anglaterra, un grup d'alumnes descobrirà la poesia, el significat de Carpe Diem -aprofitar el moment- i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments pel mig de mètodes poc convencionals.
En un petit poble d'Oregon, quatre joves amics emprenen una aventura a la recerca d'un noi desaparegut. Jugant a ser herois, el sentimental Gordie, el dur Chris, l'extravagant Teddy i el poregós Vern, s'endinsen en un ambient hostil en el qual hauran de valer-se per si mateixos.
Tres joves, en Jim Stark, la Judy i en Plató, coincideixen en una comissaria. Cadascun està allà per un motiu diferent: en Jim està borratxo, la Judy s'ha escapat de casa seva i en Plató acabava de matar a trets uns cadells. L'inspector Ray descobreix que els tres mantenen una relació conflictiva amb les seves famílies. En Jim i a la Judy els van a recollir els seus pares, però en Plató, fill d'una parella divorciada, ha de conformar-se amb la visita de la criada negra que viu amb ell.
Les Hores és una tragèdia malenconiós, basada en el llibre de Virginia Woolf "Mrs. Dalloway", sobre tres dones condemnades a la depressió. Stephaen Daldry, el director, presenta la vida i els canvis psicòtics de l'excepcional autora anglesa interpretada per Nicole Kidman, que va guanyar l'Oscar a la millor actriu.
Dues bandes d'adolescents rivals. Alguns encara van a l'escola agafats a un futur amb esperança. Altres són joves marginats (o desplaçats: "outsiders") empolainats de gomina. Gairebé tots a la recerca d'un lloc en una societat en què no es veuen reflectits, i en què el camí més recte comporta una temptació fàcil per la violència... Tot just uns mesos abans, el mateix Coppola havia estrenat una altra història de colles juvenils amb "La llei del carrer" (Rumble Fish, 1983), un hipnòtic relat poc convencional en el seu format que incloïa fins i tot tocs onírics.
Nova York, 1963. A la ràdio sonen The Four Seasons, Smoke Robinson, The Shirelles i Ben I. King. Les coses no són fàcils al Bronx. Els nois formen bandes de carrer, com la dels Wanderers, integrada per nois d'origen italià. Les diferències amb les bandes rivals, de vegades d'altres races, són irreconciliables.
La desintegració d'un matrimoni perfecte, tan modèlic que resulten insultants les seves vides tan còmodes com buides, es produeix quan l'esposa, la mare i la mestressa de casa perfecta, amb una eficaç i grassoneta serventa alemanya que completa el quadre familiar, cau al compte de que voleu alguna cosa més: recobrar la seva pròpia identitat.