Acusat de l'assassinat de la seva dona, Andrew Dufresne, després de ser condemnat a cadena perpètua, és enviat a la presó de Shawshank. Amb el pas dels anys aconseguirà guanyar-se la confiança del director del centre i el respecte dels seus companys de presó, especialment del cap de la màfia dels suborns.
Don Vito Corleone, conegut dins els cercles de l'hampa com 'El Padrí', és el patriarca d'una de les cinc famílies que exerceixen el comandament de la Cosa Nostra a Nova York als anys quaranta. Don Corleone té quatre fills: una noia, Connie, i tres homes; Sonny, Michael i Fredo. Quan el Padrí reclina intervenir en el negoci d'estupefaents, comença una lluita cruenta de violents episodis entre les diferents famílies del crim organitzat.
Viena, principis del segle XIX. En plena decadència i assetjat pel penediment, l'antic compositor imperial Antonio Salieri es culpa a si mateix de la mort de Mozart i intenta suïcidar-se. Internat en un manicomi, rep la visita d'un capellà que li proposa la confessió per confortar la seva ànima. Llavors repassa la seva vida i la tortuosa relació amb Mozart, des d'una admiració que barreja amb reprovació moral i odi. Salieri, que basa el seu èxit en la disciplina i el sacrifici, contempla impotent com Mozart crea obres d'una bellesa que mai no podrà assolir. Enfurismat per la pèrdua de protagonisme, farà mans i mànigues per enfonsar la carrera d'en Mozart.
La mort imminent de l'ancià patriarca d'una acomodada família del Sud desencadena terribles tensions entre els seus hereus. Un dels seus fills, Brick, indecís i apàtic, es refugia a l'alcohol i es mostra completament indiferent davant la situació, però Maggie, la seva dona, no està disposada a contemplar impassible la seva destrucció. L'altre, Gooper, com la seva dona, és ambiciós i oportunista.
Anglaterra, 1529. El matrimoni entre Enric VIII i Caterina d'Aragó no ha pogut engendrar un hereu i la dinastia perilla. Per posar-hi remei el rei es proposa repudiar la reina i casar-se amb Anna Bolena, encara que sigui sense consentiment del Papa. A aquesta decisió s'oposa Sir Thomas More, eminent humanista aleshores membre del Consell Reial. Quan el monarca decideix tirar pel dret, trencar amb l'església catòlica i erigir-se en cap de l'església d'Anglaterra, Sir Thomas es trobarà en un greu dilema entre la seva fidelitat al rei i els seus principis morals i religiosos. A diferència d'una cort d'intrigants i llagoters, Sir Thomas triarà actuar d'acord amb la seva consciència.
Segona Guerra Mundial (1939-1945). La batalla d'Iwo Jima (1945), l'episodi més cruent de la guerra del Pacífic, va quedar immortalitzada a la foto d'uns soldats que hissaven una bandera nord-americana. L'objectiu d'aquesta batalla era prendre un illot insignificant, però de gran valor estratègic, ja que des d'allà els japonesos defensaven el seu territori. A la contesa van caure més de 20.000 japonesos i 7.000 nord-americans. Mentrestant, als Estats Units la cèlebre foto en què sis soldats hissaven la bandera americana va ser un instrument propagandístic per aconseguir fons que permetessin seguir sufragant les despeses de la guerra. El mateix any el propi Eastwood va dirigir "Cartes des de Iwo Jima", que narra la mateixa batalla des del punt de vista japonès.
Dues parelles es desintegren quan comença a haver-hi afers adúlters destructius entre si.
En Sam i els seus germans s’instal·len en un barri de Baltimore, Avalon, a principis del segle XX. Periòdicament es reuneixen en cercles familiars per discutir problemes que afecten un o tots, per la qual cosa a cap li és fàcil oblidar les seves responsabilitats familiars. Anys després, el fill d’en Sam, en Jules, i el seu nebot Izzy, s’americanitzen el nom, tenen la seva pròpia família i emprenen un negoci junts lluny d’Avalon.