Som al segle XXI. Ha estat descobert a la Lluna un misteriós artefacte alienígena que envia senyals en direcció Júpiter. Per tal de descobrir la natura de les emissions, la nau Discovery hi és enviada.
Sis valents astronautes viatgen en una càpsula espacial de la Terra a la Lluna. La primera pel·lícula de ciència-ficció de la història va ser obra de la imaginació del director francès i mag Georges Méliès (1861-1938), que es va inspirar en les obres "From the Earth to the Moon" (1865) de Julio Verne i "First Men in the Moon" (1901) d'H. G. Wells. Es tracta d'un curtmetratge de 14 minuts de durada realitzat amb l'astronòmic pressupost per a l'època de 10.000 francs, suposava gens menys que la pel·lícula número 400 del realitzador francès, i obria al món del cinema una nova porta per explicar històries fantàstiques i de ciència-ficció mitjançant l'ús de trucs i efectes especials. En 2011 la pel·lícula va ser reestrenada a Cannes en un programa doble al costat del documental "Li Voyage Extraordinaire". La versió restaurada i en color del curtmetratge de 1902 incloïa a més escenes extra i una altra banda sonora.
Deckard era un Blade Runner; un policia encarregat d'encalçar i eliminar replicants, androides creats artificialment. Els seus serveis són requerits quan quatre replicants sobrepassen les barreres d'immigració i arriben a la Terra.
Fa molt, molt de temps, en un llunyà aiguamoll vivia un intractable ogre anomenat Shrek. Però de cop i volta, un dia, la seva absoluta solitud es veu interrompuda per una invasió de sorprenents personatges de conte. Hi ha ratolins cecs al seu menjar, un enorme i dolentíssim llop al seu llit, tres porquets sense llar i molts altres éssers increïbles que han estat deportats del seu regne pel malvat Lord Farquaad. Per aconseguir salvar el seu terreny, i de pas a si mateix, Shrek fa un pacte amb Farquaad i emprèn viatge per aconseguir que la preciosa princesa Fiona sigui la núvia del Lord. En una missió tan important l'acompanyen un ruc divertit, disposat a fer qualsevol cosa per Shrek. Tot, menys estar calladet. Rescatar la princesa d'una dragona enamoradissa que deixa anar foc en respirar resultarà una ximpleria comparat amb el que passa quan el fosc secret que la jove guardava és revelat.
En un estrany i depriment univers futurista on regnen les màquines, una mosca cau dins d'un ordinador i canvia el cognom del guerriller Harry Tuttle (Robert de Niro) pel tranquil pare de família Harry Buttle, que és detingut i assassinat per l'aparell repressor de l'Estat. El tranquil buròcrata Sam Lowry (Jonathan Pryce) és l'encarregat de tornar un taló a la família de la víctima, circumstància que permet conèixer Jill Layton (Kim Greist), la dona dels seus somnis. I, mentre la persegueix, fa amistat amb Harry Tuttle i es converteix en el còmplice.
George Taylor forma part d'una tripulació d'astronautes a bord d'una nau espacial -en una missió de llarga durada- que s'estrella en un planeta desconegudament i aparentment sense vida intel·ligent. No obstant això aviat es dóna conta que el lloc està governat per una raça de simis intel·ligents que esclavitzen els éssers humans, que no tenen la facultat de la parla. Quan el seu líder, el doctor Zaius, descobreix amb horror la facultat de parlar de Taylor, decideix que el millor és exterminar-lo.
En el futur, la major part dels nens són concebuts in vitro i amb tècniques de selecció genètica. Vincent és un dels últims nens concebuts de manera natural, però neix amb una deficiència cardíaca i no li atorguen més de trenta anys de vida. És un "no vàlid", algú condemnat a ocupar els llocs menys rellevants de la societat. Al contrari, el seu germà Anton rep el millor de la càrrega genètica dels seus pares, el que li garantirà l'accés a infinitat d'oportunitats. Des de nen, Vincent somia d'anar a l'espai però, per la seva condició de no vàlid, és conscient que mai podrà ser elegit faci el que faci. Durant anys exerceix tota mena de treballs fins que un dia contacta amb un home que li proporciona la clau per passar a l'elit: adoptar la identitat de Jerome, un esportista vàlid que es va quedar paralític per culpa d'un accident.
Som a l'any 2084 i en Douglas Quaid pateig l'obsessió d'un somni en el que fa un viatge a Mart. Per tal de sol·lucionar el seu cas, es fa implantar unes vacances virtuals a la memòria... per a descobrir que es tracta realment d'un agent de la intel·ligència marciana al servei del dictador Vilas Cohaagen. La memòria d'en Quaid ha estat esborrada per a que no es coneguin els plans de domini d'en Cohaagen. Burlant la policia secreta, es reuneix a Mart amb la seva antiga amant, Melina, i junts hauran de desvetllar els secrets que hi han amagats en el planeta.
El vol 209 de la Trans American ix de Los Angeles amb destinació a Chicago. Entre els passatgers es troben una sèrie de curiosos personatges. Entre ells, un ex-pilot de combat que, en ple vol, es veurà obligat a fer-se amb el comandament de l’avió comercial, després que els pilots quedaren indisposats per un menjar en mal estat.
Era escriptor i pensava que escrivia sobre el futur, però realment escrivia sobre el passat. En la seva novel·la, un misteriós tren sortia de tant en tant cap a l’any 2046. Tots els que anaven en ell tenien la mateixa intenció: recuperar la seva memòria perduda. Es deia que en el 2046 res canviaria. Ningú sabia del cert si era veritat, perquè cap dels que van anar va tornar mai. Excepte un... Va estar allí. Va elegir marxar. Volia canviar.
Un asteroide de la mida de l'estat de Texas apunta directament cap a la Terra. A la NASA, només hi troben una possible solució: enviar un equip d'astronautes a l'espai perquè destrueixi el meteorit abans que xoqui amb el nostre planeta. Per això recorren a Harry S. Stamper, el major expert en perforacions petrolíferes, i al seu qualificat equip de perforadors, perquè aterrin a la superfície de l'asteroide, el perforin i introdueixin un dispositiu nuclear que en esclatar aconsegueixi desviar la seva trajectòria i poder salvar el planeta.
Uns platets voladors procedents de Mart es troben sobre totes les capitals del món, i tota la humanitat conté la respiració esperant veure quines són les seves intencions. Entre ells està el president dels Estats Units, l'assessor científic del qual li assegura que seran absolutament pacífics. No obstant això els seus assessors militars li aconsellen que anihili als marcians abans que sigui massa tard.
En una estació espacial, un científic (Bruce Dern) és el responsable de mantenir amb vida les últimes espècies botàniques de la Terra, però rep l'ordre de destruir-les.
Austin Powers és un agent secret dels anys 60 que, després de ser congelat, torna a la vida als anys 90. En aquesta nova entrega de les seves aventures, Austin Powers s'enfrontarà amb nous dolents, però haurà de tornar a lluitar amb el Doctor Maligne , el seu màxim enemic. El malvat doctor té un sinistre pla: ha inventat una màquina del temps que li permetrà tornar als anys 60 i destruir el seu arxienemic, que haurà d'unir les forces a una bella agent per derrotar-lo.
Som a l'any 10191. L'emperador del Món conegut Padishah Shaddam IV, ha entregat el planeta Arrakis a la casa Atreides desposseint-lo de la casa Harkonnen. Com que aixó pot posar en perill la producció d'espècia, la droga geriàtrica, un navegant de tercer nivell és enviat a donar ordres a l'emperador.
Any 2029. En una missió rutinària, l'astronauta Leo Davidson (Mark Wahlberg) perd el control de la seva nau i aterra en un estrany planeta, habitat per una raça de simis d'intel·ligència similar a la dels humans i que tracten aquests com a animals. Amb l'ajuda d'una ximpanzé anomenada Ari (Helena Bonham-Carter) i d'una petita banda d'humans rebels, Leo encapçala l'enfrontament contra el terrible exèrcit dirigit pel general Thade (Tim Roth) i el seu home de confiança, el guerrer Attar ( Michael Clarke Duncan). La clau és arribar a un temple sagrat que es troba a la zona prohibida del planeta, on podran descobrir els sorprenents secrets del passat de la humanitat i la clau per al seu futur.