Al voltant de 1860, en vigílies de la Guerra de Secessió ia punt d'acabar el període de colonització de l'Oest (1785-1890), el tinent John J. Dunbar es dirigeix ​​a un llunyà lloc fronterer que ha estat abandonat pels soldats. La seva solitud l'impulsa a entrar en contacte amb els indis sioux i, gràcies a això, coneix 'En peu amb el puny enlaire', una dona blanca que va ser adoptada per la tribu quan era nena. De mica en mica, entre Dunbar i els sioux s'estableix una relació de respecte i admiració mutus.

John T. Chance, xèrif de Rio Bravo, una petita ciutat fronterera texana, arresta Joe Burdette, que ha assassinat un home desarmat. Nathan, germà gran de Joe i el ramader més poderós de la regió, exigeix la llibertat del detingut, però Chance no ho vol. Aleshores, Nathan distribueix estratègicament els homes per què el xèrif no pugui treure de la ciutat l'acusat ni demanar ajuda. Al mateix temps, uns quants pistolers professionals al servei de Burdette vigilen Chance dia i nit. A favor seu, ell només té el seu ajudant, l'alcohòlic Dude.

L'Spirit neix al salvatge oest de mitjans del segle xix. El seu pare era l'antic cap de la seva manada de Mustang salvatges, però mai el va arribar a conèixer. Quan es fa gran es converteix en el nou cap pel respecte, valentia i coratge que transmet. Tot transcorre amb normalitat fins que una nit veu una llum, un foc encès per uns homes. Encuriosit s'acosta i quan els homes s'aixequen, el persegueixen fins a atrapar-lo.

Personatges molt diversos emprenen un llarg, dur i perillós viatge en diligència. Entre ells, un fora de la llei a la recerca de venjança, una prostituta que han fet fora del poble, un jugador, un metge, la dona embarassada d'un militar i un xèrif. Les relacions entre ells seran difícils i tenses. A més, durant el viatge, hauran de fer front a l'atac d'una partida d'indis apatxes.

Una jove agent de l'FBI s'alia amb un veterà rastrejador local per investigar l'assassinat d'una jove ocorregut en una reserva de nadius americans...

Boss, Charley, Mose i Button es dediquen a pasturar lliurement els seus ramats per les vastes praderies de l'Oest. Porten una vida primitiva i han forjat una amistat d'anys basada en un codi d'honor tradicional. En un dels seus desplaçaments topen amb un xèrif corrupte i un ranxer destacat que dominen el seu territori a través de la por i la tirania. El conflicte es fa inevitable, perquè els quatre amics no estan disposats a sotmetre's al domini d'aquests dos personatges. A més, Charley coneix la dona de la seva vida.

A finals del segle XIX i al cap d'un any d'haver-se quedat viuda, alliberada per fi de l'autoritat del pare i del marit, Catherine Weldon es decideix a fer el que havia volgut fer sempre i que no estava ben vist quan era casada: dedicar-se a la pintura. Captivada per la llibertat que transmeten els quadres de la gent i els paisatges de l'oest americà que veu en una exposició a Nova York, emprèn el viatge cap a una remota reserva índia per pintar un retrat del cabdill sioux Toro Assegut. En arribar a la reserva, comprova que hi ha molt de ressentiment entre indis i blancs per tot el que ha passat els últims anys. També descobreix les penúries que han de passar els indis i la intenció del govern d'aprovar una llei que li permetrà apoderar-se de bona part del territori on sempre han viscut els indis. Tot i que en principi, l'objectiu del viatge només era pintar el retrat, la Catherine no pot evitar implicar-se en les disputes territorials.

Un home rescata una dona que ha estat segrestada pels comanxes, a continuació haurà de lluitar perquè puguin tornar a casa amb vida.

El tinent McAllister rep l'ordre de transportar un carregament de municions a través del territori apatxe. Per realitzar aquesta missió només compta amb un petit destacament format per inexperts soldats de cavalleria. Els acompanya en Jess Remsberg, un veterà explorador de l'exèrcit que intenta trobar a Ellen Grange, una captiva dels apatxes que, després d'haver estat alliberada, inexplicablement hi ha tornat.